No es moriran de gust?

T'havies mort de gust moltíssimes vegades
després sempre tornaves a morir-te de gust,
ara ,insensata, t'has mort en caure per l'escala.

V.A.E.

Where is the love?

Vam veure "Santa Joana dels escorxadors" al Teatre Principal ja fa temps, us enrecordeu? Lara me la va gravar en un CD i durant uns dies no sentia cap altra cosa. Aquest rap de The Black Eyed Peas ens va agradar tant que no he pogut per més que penjar-la avui, dos anys després. Ara que he descobert els secrets del podcast. Escolteu! ;)

Subscribe Free
Add to my Page

Escoltar

Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres. No vull pas dir que s'hagi d'escoltar tothom. S'ha d'escoltar qui convé. Això sí: s'ha d'escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé. S'ha de produir la impressió d'adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s'ha de causar la sensació de presència i d'adhesió a la persona que parla. Això darrer és bastant senzill: consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d'una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d'assentiment paral·lels a les coses que l'altre persona va formulant. També és molt útil dir, de tant en tant:
“¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l'amabilitat d'aclarir-me el concepte a què al·ludia fa un instant?”
Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles. Aquests moments de feblesa són l'única escletxa a través de la qual pot caure una gota de generositat del granit humà. És d'aquests moments que un pobre pot aprofitar-se. Si no els sap crear ni treure'n un profit, malament... El sistema de la parasitologia establert naturalment entre els homes, i entre els homes i les dones, es basa en l'adulació —en el gust físic que dóna el fet de sentir-se adulat—, i la forma més activa i dissimulada (és a dir, més eterna) de l'adulació és saber escoltar d'una manera natural, activa i discreta. Contribueix molt a arribar a aquesta naturalitat no cometre l'atzagaiada d'aparentar el que hom sap realment. Els propis coneixements —si és que hom en té algun— s'han de saber dissimular en el seu punt —sense caure, però, en l'extrem d'accentuar massa la pròpia estupidesa.

Josep Pla El Quadern Gris

Cançó de primavera

M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars, ell va arribar.
Venia xiulant com un infant
tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt, els anava escampant.
El voltaven les abelles
duia un barret de roselles
i a la bandolera ens duia la primavera
el vint de març.

M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son, intuir com
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d'una perdiu
i del conill, la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera em duia la primavera
el vint de març.

M'hauria agradat estar despert
jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol, amb un flabiol.
I haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil perquè no sabia
que a la bandolera ens va dur la primavera
el vint de març.

Superfallera

No ens falles, superfallera!

Au!

Denmark, Romo October 2002
Originally uploaded by arròsalforn.

Arròsalforn, així, amb l'accent que el fa esdrúixol, és un fotògraf imparable. Podeu veure les seues fotos si punxeu damunt la imatge.
L'Amadeu i una servidora el coneixem del Flickr. Crec que és de Xàtiva però viatja arreu del món i ens fa gaudir amb les seues imatges. Doncs amb una imatge ben suggerent de l'amic arròsalforn tanque la botigueta per uns dies i me'n vaig a buscar la llum de La Marina, fins que el soroll de la pólvora haurà emmudit.Au!

Nura d'en Ponç Pons

M'acabe de llegir aquest llibre, un poema llarg en set parts, publicat a la col·lecció Poesia dels Quaderns Crema, Barcelona, 2006, i crec que no ha obtingut cap premi. I el més sorprenent és que me l'haja pogut llegir d'una tacada: un parell d'hores tranquil, còmode, sentint música i observant la meua respiració. Aquesta inusual conjunció de circumstàncies només podia tindre un efecte positiu sobre la valoració del llibre, i tot i que podria posar-me en pla crític sobre els defectes i les bondats de la construcció o l'elecció i iteració, més o menys afortunada, d'alguns temes i motius, o l'ús d'algunes imatges evidents, quasi lexicalizades, em limitaré a posar uns fragments ressonadors.

Terra humil i mortal som un nom sense orgull
una llengua que el temps ha posat de genolls
Tot allò que la pàtria és el món deu ser cert
però el món que jo estim té les costes d'una illa
He vist agres ciutats d'avingudes ferotges
de carrers sense sol de suburbis salvatges
He trescat gratacels de fondària assassina
m'he perdut per molls d'òxid reblerts d'algues brutes
Sé que hi ha llocs d'exòtics paratges de faula
però jo vull tornar al meu Son Bou d'infantesa
He intentat escrivint preservar el temps d'horrors
i dotar de sentit la bondat i l'absurd
Fascinats pel llenguatge encalçam en va el vent
Tot allò que perdura ho funda l'Esperit
Un poema no pot salvar gent de la fam
ni evitar les matances que estigmen la història
Sense trencs fronterers que curtonin la història
fundarem llibertaris la pàtria dels llibres.

Rilke i l'Esperit amb majúscula, la pàtria i la llengua, la infantesa com a Paradís Perdut, l'especulació immobiliària amb la conseqüent destrucció del medi i del paisatge… fins i tot unes cames estellesianes:

Ja no ets l'angelicata midons de Mallorca
que jo anava a cercar en bicicleta i tenia
el perfil més polit que he vist mai i les cames
més alegres que pugui cantar cap poeta

O un esbós de poetica burjassotiana:

No he vingut a parlar insuls del sexe dels àngels
sinó a fer literari un tractat viu d'enyor

i tot sense puntuació i en suposats dodecasíl·labs.
Està divertit i vos ho recomane. Més info sobre Ponç Pons ací: podreu saber de la posició de l'autor sobre el món, la literatura i la vida. A mi em fa molta enveja la caseta que té a Menorca, amb garroferes i figueres paleres: podeu veure-hi alguna foto.
He trobat també aquest post al bloc eLiteratura.

FALLERISME IL·LUSTRAT

que guai, que guai!
quins extraterrestres més originals
van amb motos d'aigo
dins s'hiperespai
i una espasa làser en sa mà.
que guai, que guai!
tenen ses antenes parabòliques
i tarifa plana telefònica
perquè sempre han de sintonitzar.

que guai, que guai!
i berenen de pa bimbo amb tulipan
MUNTEN UNA ORGIA PIROMUSICAL
I S'EXPLOTEN TOTS ELS GENITALS

i, hola què tal?
som els vostres amics de sa Terra
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar...

Antònia Font de nou!

L'hora és llarga, amiga!

I'm Not A Punk

I'm Not A Punk
Originally uploaded by StellaTheDriver.

"i'm not a punk, how can i be?
show me the way to conformity
try to be different but it's always the same
end up playin' someone else's game

i'm just a square goin' nowhere
i'm just a square goin' nowhere

you used to walk by my side now you see me comin' now you hide
i see you here
i see you there i can see that you don't care

i'm just a square goin' nowhere"