dimecres, 16 de febrer de 2005

Santa Joana dels escorxadors


El Brecht de Santa Joana és un Brecht jove, idealista, ple de projectes i il·lusions, esperançat en la revolució a través de l’art. Magnífic exemple de la cultura d’entreguerres, aquest és un teatre que ressorgeix ara amb absoluta vigència, en un món que a principis de segle XXI ha agreujat les seves contradiccions.

Mauler: Els bous sí que em fan pena, però l’home és dolent. Els homes no són prou madurs pel teu projecte. I, abans que el món canviï, cal que canviï l’home.


Espectacle sobre l’especulació de la carn, de la carn humana, dels temps en que vivim, de la deshumanització, de la pròpia contradicció sobre el que èticament pensem i el que fem, sobre els corbs i la carronya, sobre aquest sistema capitalista globalitzant que ens deshumanitza i la impossibilitat de vida i existència fora d’ell. De l’egoïsme humà i cap on ens portarà. Alerta!

Joana: Si algú construeix un dic contra les crescudes dels rius i mil persones l’ajuden amb l’esforç de les seves mans, i hi guanya un milió, però el dic es trenca de seguida que arriba l’aigua, i s’ofeguen tots els que el van construir i molta més gent... ¿què és l’home que ha construït aquest dic? Podeu dir que és un home de negocis o, segons com, un miserable, però nosaltres us diem que és un imbècil. I tots vosaltres, que encariu el pa i convertiu la vida de la gent en un infern, de manera que tots es tornen dimonis, vosaltres sou uns imbècils, res més que uns pobres i miserables imbècils!

2 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Maria, que guai que ets!!!, Gràcies per postejar aquesta informació... volia fer-ho aquesta vesprada i m'ho has estalviat. Un bes molt fort.
Ara esperem que agrade a tothom.
Fins demà ;)

Amadeu Sanz ha dit...

Quina pinta més bona té l'obra: em fa molta enveja que hi aneu vosaltres i jo no puga. En fi…! Que us ho passeu bé :-)