dilluns, 7 de febrer de 2005

Tan difícil és llegir Ausiàs Marc?

Aquests dies estem veient a les classes de primer de batxillerat les poesies d'Ausiàs Marc. Els autors del manual que utilitzem, en caracteritzar el poeta de Gandia, no s'estan de repetir, una i altra vegada, com és de difícil de llegir, com el seu estil és dur, el seu contingut fosc i el seu estil impenetrable: "resulta fàcil perdre-s'hi", "la mètrica i la rima l'obliguen a hipèrbatons molt bruscos, de difícil reordenació", "les freqüents negacions que apareixen als versos són una dificultat afegida", "la dificultat de la lectura i l'ambientació tenebrosa i trista"…

Afortunadament, quan arribem al Cant espiritual, reconeixen que "el fet d'utilitzar versos estramps (sense rima) fa que la lectura no resulte tan complicada perquè la sintaxi és més fluïda i coherent".

Els autors del manual gaudeixen d'un prestigi acadèmic que, junt al to assertiu amb què escriuen, donen a les seues afirmacions el caràcter o l'aparença de veritats universals. Tanmateix, jo no crec que siga aquesta la millor manera d'encoratjar un alumnat poc animat a la lectura dels pocs textos de Marc que ixen després, a les pàgines següents.

A mí, el que se'm fa difícil és pensar en cap text que no siga fàcil o difícil per un igual. Vull dir que la poesia, la literatura o l'art són fàcils o difícils, depenent del que es vulga aconseguir. Sembla com si la pròpia incapacitat de Marc per a escriure clar fóra la causa de la dificultat de la seua lectura, com si la seua obra estiguera defectuosament escrita, i no es tractara d'una textura deliberadament buscada.

Jo crec que hauríem d'acceptar que Marc escrigué exactament allò que volia escriure, amb aquella sintaxi i amb aquelles alegories, i que ho va fer amb la intenció de construir els seus versos amb la textura que actualment presenten, i no una altra. Si no, haurem de començar a pensar que era un escriptor poc competent i que escrivia així perquè era incapaç de fer-ho millor.