dijous, 24 de febrer del 2005

Grau… Josep Enric Grau…

Poegrafia



Com havíem anunciat­ mateix bloc fa uns dies, el passat dimarts 22 de febrer va estar al Clot del Moro Grau, Josep Enric Grau, i ens va presentar el seu –com diríem…?– "espectacle" o, conforme ell mateix diu, conferència/taller anomenat Tics.
La proposta poètica de Grau, la poegrafia, es compon de tres elements, barrejats en diferents graus –Josep Enric–: en primer lloc, s'arrela en la rica tradició catalana de les Avantguardes, tant plàstiques com poètiques amb referències a Brossa, Tàpies, Salvat.
Després, i aquesta seria la primera nota, no sé si dir original, personal o valenciana, hi ha la presència de la figura del poeta, emmarcat per la seua terra: tres taronges, la mar, un campanar; i l'anècdota vital fundacional: el Caudillo, la Mare de Déu i la nyorita. El referent estellesià, aleshores.

En tercer lloc, i últim, Grau –Josep Enric–, és a dir, el tercer Grau, hi ha l'element mediàtic: tot va embolcallat en una dramatúrgia del tipus "comedy club". Ací, per entendre'ns, ve el Buenafuente; Grau és ara un actor que monologa, que actua i gestualitza, que fa música i (sic) fa riure.

Aquesta és la grandesa del muntatge i, també, un poc, la seua perdició. Només començar, el Grau es guanya l'audiència amb la ràpida contextualització del gènere: l'alumnat reconeix immediatament que es troba davant un còmic que intentarà fer-los riure representant un personatget simpàtic, un tant sonat, potser. Tanmateix, passat el primer moment de sorpresa, l'espectacle es torna més exigent.

Primer, defrauda aquesta expectativa que ens havíem creat, i posa en joc altres referències no tan evidents ni tan mediàtiques. Ara és quan alguns alumnes es perden i al seu capet cristal·litza el juí­ que només estava fent una migjornadeta: quin rotllo, aquest tio està penjat. Després, es fa un poc massa llarg per a aquells altres que encara mantenen l'interés.

És sumament difícil el que es proposa Grau, en aquest país, que no té una tradició de creació d'avantguarda. I per això, té tant de mèrit.

A més, li hem d''agrair el regal que ens va fer: el quadre que veieu a la imatge, un pi, que va pintar durant la seua performance al Clot.

3 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Ei, sanç, no sé què passa però el post del Grau apareix amb lletres estranyes. Per començar et diré que el títol ha quedat així com "Grauâ?/Josep Enric Grauâ?"
Volia esmenar-lo però hi ha coses que no sé ni què volen dir. Ja ho mires tu. Pel que he pogut entendre, la teua crítica és bastant completa. M'agrada això del tercer grau...
un bom bes
begonya

Amadeu Sanz ha dit...

Mesquita, ho estava fent mentre comentaves. A que ara ja s'hi veu millor?

Begonya Mezquita ha dit...

Yes. it is.
Aquest grau ens ha d'estar ben agraït per aquest grau de publicitat mediàtica que li hem fet... M'ha enviat un mail dient-me que va ser tot un plaer actuar al club del moro.
(gr)au