Grau… Josep Enric Grau…

Poegrafia



Com havíem anunciat­ mateix bloc fa uns dies, el passat dimarts 22 de febrer va estar al Clot del Moro Grau, Josep Enric Grau, i ens va presentar el seu –com diríem…?– "espectacle" o, conforme ell mateix diu, conferència/taller anomenat Tics.
La proposta poètica de Grau, la poegrafia, es compon de tres elements, barrejats en diferents graus –Josep Enric–: en primer lloc, s'arrela en la rica tradició catalana de les Avantguardes, tant plàstiques com poètiques amb referències a Brossa, Tàpies, Salvat.
Després, i aquesta seria la primera nota, no sé si dir original, personal o valenciana, hi ha la presència de la figura del poeta, emmarcat per la seua terra: tres taronges, la mar, un campanar; i l'anècdota vital fundacional: el Caudillo, la Mare de Déu i la nyorita. El referent estellesià, aleshores.

En tercer lloc, i últim, Grau –Josep Enric–, és a dir, el tercer Grau, hi ha l'element mediàtic: tot va embolcallat en una dramatúrgia del tipus "comedy club". Ací, per entendre'ns, ve el Buenafuente; Grau és ara un actor que monologa, que actua i gestualitza, que fa música i (sic) fa riure.

Aquesta és la grandesa del muntatge i, també, un poc, la seua perdició. Només començar, el Grau es guanya l'audiència amb la ràpida contextualització del gènere: l'alumnat reconeix immediatament que es troba davant un còmic que intentarà fer-los riure representant un personatget simpàtic, un tant sonat, potser. Tanmateix, passat el primer moment de sorpresa, l'espectacle es torna més exigent.

Primer, defrauda aquesta expectativa que ens havíem creat, i posa en joc altres referències no tan evidents ni tan mediàtiques. Ara és quan alguns alumnes es perden i al seu capet cristal·litza el juí­ que només estava fent una migjornadeta: quin rotllo, aquest tio està penjat. Després, es fa un poc massa llarg per a aquells altres que encara mantenen l'interés.

És sumament difícil el que es proposa Grau, en aquest país, que no té una tradició de creació d'avantguarda. I per això, té tant de mèrit.

A més, li hem d''agrair el regal que ens va fer: el quadre que veieu a la imatge, un pi, que va pintar durant la seua performance al Clot.