diumenge, 6 de febrer de 2005

Com educar els jóvens ganduls


Avui m'abelleix un xicotet off topic, és a dir, eixir-me'n, una miqueta, del tema, potser passar-me de la ratlla. Així que pense que podem discutir, o meravellar-nos, sobre les teories pedagògiques que a vegades trobem en els textos que anem llegint.
A vore, què n'opineu d'aquesta aportació del vell Eiximenis a la ciència de la pedagogia?

Conta el poeta Vaguus que antigament entre els filòsofs es va plantejar la polèmica de si la lentitud, la fredor i la peresa en un jove es podien curar o remeiar d’alguna manera. Diu que tots estigueren d’acord que no hi havia un altre remei que el dels gossos, perquè qui vol espavilar el gos peresós i malfaener, li ha de donar molts colps amb la verga i després pessigar-lo i punxar-lo per totes parts i estirar-li ara l’orella, ara la cua, ara açò, ara allò i desprès, si ix de caça se l’ha d’atiar des de darrere amb grans brams i crits fins a fer-lo saltar sobre les mates i sobre les roques. D’aquesta manera diu que es va dcidir que es fes curar la lentitud i la peresa dels jóvens, ja que, els jóvens ganduls, cal batre’ls sovint en la carn amb vergues de vímet que els facen mal, però amb compte de no trencar-los cap os ni de fer-los cap gran lesió. Així mateix, quan caminen tan afligidament i pfredament per places i carrers i arriben tard on se’ls envia, se’ls ha d’escridassar, escarmentar i escarnir davant els altres fins que se n’avergonyisquen, abandonen aquella apatia i s’espavilen.

Francesc Eximenis, Terç d'El Crestià

Què us sembla? Podeu comentar punxant ací baix, ja sabeu, on diu COMMENTS