Once, solament una vegada
No he tornat a recomanar cap pel·lícula des que ho vaig fer a una persona amb qui no compartia ni idees ni gustos. Mai no em va agrair el detall; tot el contrari, em va retreure aquell consell llargament. Avui però, no m’estaré de fer-ho. La pel·li s’ho val. Once. Enmig del silenci d’una sala de cinema a petar de gent, em vaig deixar portar per la màgia d’una història cosida a una melodia. Durant noranta minuts vaig sentir que se’m trencava alguna cosa a dintre. Era la caixeta on s’amaga la tendresa.
Música, amistat, amor, família... Música. El meu cap no fa més que repetir Falling slowly. I em deixe caure suaument. Estic feliçment enganxada a aquesta melodia dolça i insistent.
Once. Contràriament al títol l’he vista una i altra vegada, i més vegades que la recomanaré. Falling slowly sing your melody. Jo també he caigut.
3 comentaris :
Gràcies per la recomanació, Olga. No n'havia sentit parlar d'ella –encara que això no és gens estrany, a la vista de l'activitat cinèfila que desplegue darrerament, més aviat escassa, per allò de la criança i la internàutica. Tanmateix, quan passe pel videoclub, a més de la secció de Disney, faré una ullada a les pel·lícules per adults –i no em referisc a les porno, eh!
Salut.
Merci beaucoup, Amadeu. Em faig càrrec de la teua situació i m’identifique prou amb la figura de mare-pare-lloca. Tranquil, són un anyets! Si més no, això tinc entés.
Cas que no pugues suportar la desconnexió total, sempre podràs fer un tast al YouTube. Fins i tot d’aquest delitós pastisset de Sundance.
Si no l'han llevada, aniré aquesta setmana. Ja en parlem, Olga. No voldria que ens passés com en aquella teua experiència que expliques... :)
Publica un comentari a l'entrada