Fa calor
Consider que en principi no és sa plàstica
d'un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.
Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d'un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i vicis.
Consider que en principi no és sa nàutica
d'un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.
Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sipi,
d'un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.
Fa calor,
què tal si encetam una sindri,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.
Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.
Fa calor,
què tal si encetam una sindri,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.
Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc graus.
A Rússia (2001) Antònia Font
Lletra i música Joan Miquel Oliver
9 comentaris :
Doncs això, encetem una sindri, nedem en pilotes i estimem trenta mil i més dematins.
Després de reunions, correccions, informes, avaluacions i corbes massa dràstiques encetem l'estiu, nedant en pilotes entre escamarlans i sipis.
Si vols algun glaçonet per a la teua calor llig ¿Original? i em dius si t'ha refrescat... Tot el món estirat sobre la gespa, això ha de ser wonderfuuullllll...!!!!
Aquesta nit t'ho diré, t'ho cantaré, si fa calor. :)
En feia i molta.
Sense paraules, ni nostres ni seues.
Es meu concert,sempre es meu concert...
Sí que fa calor. Fa calor, gràcies per la síndria. Ja n'abelleix una bona tallada ben fresqueta.
Gracis a totes i a tot.
Després del concert d'AF d'anit ja podem torrar-nos al sol, a la lluna o el que calgui. Pobret meu, el Pau sí que va suar. Ni aigo, ni sindri, ni gelera. El greenspace era un forn. Quina marxa! Visca l'infern!
Hola, novesflors. Me n'alegre molt de retrobar-te. Una besada.
Hola Olga. Ja sóc fans
José Manuel, per fi has trobat el camí de l'èxtasi total. De tota manera, et recorde que tot i el teu nou fanatisme l'examen de setembre no hi ha qui te'l lleve. Això sí, a l'octubre a Suequeee.
Ara, hauràs d'afegir Antònia Font al teu perfil en música favorita . I no te n'oblides tampoc d'Alaska.
Visca la moguda! Lliure!
Publica un comentari a l'entrada