The Auld Byre, poema i estiu
Ara fa un any buscava inspiració a Escòcia, a la casa dels meus cunyats, un antic estable enmig dels verds més intensos. Aquest dissabte xafogós de juliol, carregat de núvols cabuts que passen, vol fer-se'n eco, d'aquells assajos de poemes a l'estable. La imatge és de l'artista Cy Twombly, que exposa aquests dies a la Modern Tate de Londres.
The Auld Byre
Regires pels racons del vell estable
nits enceses al pati i dins la llar.
Pètals de sal, espurnes i un cel amable,
que estripa un doll de dubtes per veure-hi clar.
Mentre el desig s'amaga puges escales,
basteix cases antigues el teu desmai.
Vora els murs la paraula que bat ses ales:
trobar el fum de sempre que et mena al mai.
7 comentaris :
Bonic poema, amb rima i tot. També m'grada la imatge que has posat. Bon estiu.
Gràcies novesflors! Que tingues un bon estiu. :)
Amb rima i tot, és cert. Un avanç d'un llibre nou? Com vas amb l'estiu, Begonya?
Oh, amadeuet, cada dia comence un nou llibre. I l'estiu... va com va. Comence a penedir-me'n, d'haver agafat lo gran càrrec.
I tu? Encara fas faena o ja no?
Ja estic de vacances i quasi ni m'ho crec.
A llibre diari, les omnia opera seran més llargues que les del Dumas, per sort per noi.
The big càrrec és eine putaden, però amb els temps que corren, val més comptar amb gent com tu en aquests llocs. El curs pròxim serà calent, i potser et depuraran i t'enviaran al puto Gulag.
Quina enveja, llibre diari. Jo, la setmana passada -i fent un esforç- eixia a conte diari!!! xinoxano...
Publica un comentari a l'entrada