diumenge, 11 de gener del 2009

Composició

NÛN

Viure
sempre així, estant molt quiet
dins l'aigua tèbia,
sentint lliscar
el llim contra el meu cos,
amb els ulls clucs
per tal de no saber
com l'espai s'evapora
i fuig, fet son,
cap a cels de tenebra.

Som el darrer
vivent d'una peixera exhausta:
Beta splendens, una ancestral
nissaga d'assassins.

[Andreu Vidal, L'animal que no existeix, 1993]













Sols de fils
sobre l'erm gris negre.
Com un alt
arbre, un pensament
pren el to de la llum: resten
encara cants per ser cantats a l'altra
banda dels homes.

[Paul Celan, Atemwende, 1967. Extret de Paul Celan, Poemes, Edicions 62-Empúries, Barcelona 2000, traducció de Karen Müller i Andreu Vidal.]

3 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Dissabte, a les sis de la vesprada, hi ha una gran mani a propòsit del genocidi de Gaza.
Tota aquesta misèria, almenys, m'ha fet vindre al cap el grup del vuitanta Eyeless in Gaza.

Begonya Mezquita ha dit...

Aquest poeta, l'Andreu Vidal sembla molt, però que molt interessant. No us el podeu perdre, paraula de LPN.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.