Ni rastre de núvols

Al Villar, allà on treballe, encara es pot sentir el ban pels altaveus de l'ajuntament quan han de comunicar alguna cosa d'interés general per a la població. Segons el tema, una cançó diferent. Avui sonava el Titi i la veu de Ximo el corbellica, l'agutzil, anunciava notícies sobre la falla de la coordinadora de persones discapacitades. A mi, que arribava al curro, la veu del Titi (vés quin nom!) m'insinuava que, un any més, les falles folles arribaven amb el vent de març. Hores més tard, ja a València, aquesta ciutat de llum i avingudes engalanades d'una ànsia d'abundància, d'una fal·lera fallera, d'una dèria i una histèria, he agafat el 6 que m'ha dut a casa des de l'avinguda de la Constitució. A la pantalla de l'autobús, una mena de tele que va oferint imatges i novetats de tota mena, apareix la previsió de l'oratge per a demà: ni rastre de núvols. Ni rastre. Doncs això. No m'aguardeu que, com els núvols, jo tampoc hi seré.