València, ta, ta, ta, ta
Tinc una melodia al cap
que no em deixa pensar,
ta, ta, ta, ta.
Barcelona, flors d’agost,
València, nits de juliol.
Al peu mateix del Micalet,
galetes bretones i vi raïmat,
un hindú amb pagri groc
ven flors de tots els colors
mentre un vell uruguaià
rasca la guitarra amb dues mans.
El Micalet es veu content,
eh, eh ,eh, eh,
tot i la calor, hi ha molta gent.
La xafogor ens cau damunt,
terrasses d’aire calent, sufocant,
no se senten grills, ni gats,
només guiris rossos de cabell,
alguns aborígens valencians
i senegalesos amb cedés
ei, ei, ei, ei.
La basca ens fot un fum,
a mi i a tu.
És la nit dels museus oberts,
l’almoina, el barroc i els concerts.
A la Llotja corre fresca,
entre els tarongers.
Cada volta hi ha més gent,
ja no en cap més als carrers.
Doncs és l’hora de plegar
i d’anar-nos-en a refrescar
ja, ja, ja, ja,
no hi ha res com l’aigua de València
i de la mar.
Barcelona, flors d'agost,
València, nits de juliol.
8 comentaris :
Aquesta cançó em recordava una altra, crec que aquesta. I la lletra que li has adaptat és bona!
Per cert:
Us apunteu, en general, a un soparet demà a Quartell?
TÉ RAÓ BEGONYA AMB EL PAREGUT A L'ALTRA CANÇÓ.
Quina llàstima no coincidir a Quartell: jo he estat uns dies abans que vosaltres...
Aquesta del Plastic Bertrand la ballàvem amb totes les nostres energies fa uns quants anys. Ça plane pour moi!!!!!!!!
La de Barcelona em té, tothora, captiva
M'encanta. Podries cantar-la... potser cantes bé i tot :)
No t'ho penses, que cante bé. Tot i que m'agrada molt cantar, entone fatal. No tinc afinació.
El secret de l'afinació està,
ta, ta,
en que has de cantar i no pensar,
ah, ah.
Pensar que cantes, mal o bé,
eh, eh,
és com corregir, amb llapis roig,
oh, oh,
l'ortografia màgica d'un bes,
je, je.
Gràcies pel consell,
ei, ei, ei, ei.
Publica un comentari a l'entrada