Joseph Brodsky, Poemes escollits

Molts segles després.

Hi ha miracles que no puc deixar passar de llarg, com aquest llibre de poemes de Brodsky, traduït per Judit Díaz Barneda i editat per Edicions de 1984. El porte entre mans des de fa setmanes, mesos. Me'l vaig empassant lentament, assaborint cada pàgina escrita, potser sí, a vida o mort.

De la poesia crec que sempre demane una cosa: poder llegir i rellegir els mateixos versos tantes vegades com calga sense cansar-me'n, sense que deixen de sorprendre'm. Em passa amb pocs llibres. Aquest n'és un.


Un fragment, a l'atzar:

Xafogor. La sorollosa remor de les fulles espesses 
fa que la suor sigui encara més abundant. 
Allò que sembla un punt en la foscor només pot ser una cosa: un estel. 
L'ocell, que ha extraviat el seu niu, deixa caure l'ou 
dins la cistella de la pista de bàsquet buida. 
Fa olor de menta i reseda.
(...)
Guarda't per als moments de fred
aquestes paraules, per als moments d'angoixa!
L'home sobreviu com un peix a la sorra:
s'arrossega fins als matolls, s'aixeca sobre les cames garrelles
i surt tort, com de la ploma el vers,
cap a l'interior del continent.

(Cançó de bressol de Cape Cod)

I per cert, que tots els dimecres foren festa.