diumenge, 17 d’abril de 2005

Ais!

Ais!

Ai!
De bo, no res!
De mal, cabassos!
De feina, plens.
De béns, escassos.
Ai!
Volguts per molts
que volen guanys.
Serem la clau
que els obre elspanys.
Ai!
I un cop oberts,
ens deixaran
que fem rovell
al seu clauer
fins que ens morim:
Ai!
I, si pot ser,
sense ser vells.
Que la vellesa
porta tristesa
i una dispesa
que minva els guanys.
Ai!
De dolç, estranys.
D'amarg, companys.
Pensant en cel
infern tindrem.
Ai!
I ací a la terra
quan ens morim
als fills deixem,
amb l'esperança
que facin ells
el que no hem fet.

Ovidi Montllor

3 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Maria, reina, t'has ratllat postejant lletres de l'Ovidi? :p

Maria Peris ha dit...

Es pot dir q si m ratllat un poc...jeje. Pero b, van dir q hi havia homenage també aci i se'l mereix ;)

Begonya Mezquita ha dit...

Tens raó, l'Ovidi s'ho mereix. I supose que molta gent, massa, no coneix la lletra de les seues cançons. Endavant i cuida la veu que el recital ja s'acosta, jejeje.. segur que eixirà molt bé, ja veuràs. :D