Ais!
Ais!
Ai!
De bo, no res!
De mal, cabassos!
De feina, plens.
De béns, escassos.
Ai!
Volguts per molts
que volen guanys.
Serem la clau
que els obre elspanys.
Ai!
I un cop oberts,
ens deixaran
que fem rovell
al seu clauer
fins que ens morim:
Ai!
I, si pot ser,
sense ser vells.
Que la vellesa
porta tristesa
i una dispesa
que minva els guanys.
Ai!
De dolç, estranys.
D'amarg, companys.
Pensant en cel
infern tindrem.
Ai!
I ací a la terra
quan ens morim
als fills deixem,
amb l'esperança
que facin ells
el que no hem fet.
Ovidi Montllor
2 comentaris :
Maria, reina, t'has ratllat postejant lletres de l'Ovidi? :p
Tens raó, l'Ovidi s'ho mereix. I supose que molta gent, massa, no coneix la lletra de les seues cançons. Endavant i cuida la veu que el recital ja s'acosta, jejeje.. segur que eixirà molt bé, ja veuràs. :D
Publica un comentari a l'entrada