dilluns, 25 d’abril de 2005

ESTELLÉS


ESTELLÉS
(No hi havia a València dos amants com nosaltres)
La por de l´anada,
L´esperada per l´abraçada.
La teva mà i la meva
Que a poc a poc,
Anàven coneguent cosos estranys
Cosos, que mai s´havien acompanyat
Nus, naturals, llunyans,
S´apropaven a poc a poc,
Sense retorn
Sense oblit
Sense un mot.
Sol, trist,
Amb nosaltres
Acompanyats, sols.
El nostre.
L´instant en el que mai hauria marxat
Una pregunta sense resposta,
Els somriures d´aquell matí sense hores.
Les caricies, les mans,
Les ombres del meu amor baix d´un arbre.
Les fulles, les pedres, els mossos..
D´aquella guerra d´amor.
Nostra illa, nostre poeta,
Nostra POESIA.
Anna Muñoz i Gil