dilluns, 18 de juliol de 2005

El que fa la calor!


p l o u f
Originally uploaded by oooh_caro.
No faríem res més que això, aquests dies d'intensa xafogor. Salut!

Cada dilluns fan mercat de fora a Russafa, el barri de València on jo visc i on apure ara els últims dies abans de buscar altres blaus. Avui la calor és insuportable i al mercat la gent es deixava anar com zombis. Les veus des de les parades cantaven: "a un euro, guapa, a un euro" "aeuro, aeuro, aeuro", "mira que biquinis nena, a tres euros", "que me voy, que me voy", etc. Però entre les veus que s'hi sentien, m'ha sorprés la d'un home que venia piles alcalines i repetia: "ocho pilas a un euro, ahora que me acuerdo" i de tant en tant s'equivocava i deia "ocho pililas a euro, ahora que me acuerdo"...Molt poètic, oi?

8 comentaris :

Maria Peris ha dit...

Molt cridanera aquesta història Bego! I molt poètic l'home...jeje ;-)

joan ha dit...

Molt en la línia satirico-valenciana sí :) o tal vegada l'home té raó i les pililes van a la baixa..d'això tal vegada el nostre amic Tristany en pot saber alguna cosa; com ell teé tomaquetes i eixes coses sabra a quin preu estan els productes de l'horta ;) si passa per ací ja ens dirà alguna cosa :) Bon estiu Begonyeta, si t'abellix una miqueta de platja ja saps per on pare :)

Anònim ha dit...

jejejejeje.... el problema no és el preu de les "pililes", les quals potser si no travessen els seu millor moment, sinó més bé la característica d'ALKALINES!!!jajajaaja, això de "duran y duran y duran como las pilas duracel, va a ser que no"!!!!!
Altra coseta, enhorabona Bego, doncs el curs vinent continues sent "mora de la moreria".....

Begonya Mezquita ha dit...

Maria, el més fort de tot va ser la calor de dilluns al matí, entre montons de roba, crits i l'home de les pi(li)les. ;)
Espere que tingues uns bons dies de juliol. un beset

Begonya Mezquita ha dit...

Hola joan!!! Com estàs? Quina alegria veure't per ací. Vaig visitar el teu blog i vaig veure que anunciaves canvis, renovacions, pau, en fi, els mals moments en porten d'altres de bons. Cuida't i a veure si un dia ens veiem. Besets.

Begonya Mezquita ha dit...

Ei, anònim, supose que ets el company Ramírez, quina alegria m'has donat. No sabia que m'havien donat la comissió per al curs que ve. Que bé!
Una abraçada i cuida't de la calor. ;)

Maria Peris ha dit...

Hei Begonya enhorabona! Estem molt contentes que continues al Clot ;-)

Antoni Navarro ha dit...

"MÉS LLADRE QUE LA BOIRA"
begonya,
molt graciosa la teua anècdota però jo pensava que aquest bog anava de poesia i la veritat que només una miqueta.
Et propose que juguem a la poesia popular, amb endevinalles i tot. És a dir, jugar a la poesia que s'inspira en metàfores creades a partir de la realitat quotidiana de les nostres gents. Per exemple:
per què penseu que els valencians de l'Horta han inventat aquesta metàfora "MÉS LLADRE QUE LA BOIRA"?
Li donarem un premi al millor raonament.