diumenge, 28 d’agost de 2005

CATALUNYA

Sola, malalta, esparracada, muda,
Un altre cop, encara jove, esclava.
La volta de ton cel,
com sempre blava,
Sostre de tes presons esdevinguda.
Ara et retreu ton somni de vençuda
Que no vas ésser, com et pertocava,
Escometent tos enemics prou brava,
Emparant ton honor gaire tossuda.
Neta et veuràs de tos pecats un dia
Per tanta sang i tanta llunyania,
Per la vergonya i per l'enyor dels teus.
Com saba pacient sota l'escorça,
Més pura revindrà l'antiga força
Que ja es desvetlla d'amagat dels déus.

4 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Anna, de qui és aquest poema? És la lletra d'alguna cançó?

Anònim ha dit...

escolti, senyoreta; catalunya serà tant pobrissona com vulgui, però si més no no som tant desgraciats com els qui ens han esclavitzats i, damunt, no tenim el sentiment de culpabilitat que per força han de tindre tard o d'hora (i és molt tard, sempre massa tard) els qui avariciosament i criminal esclavitzen i osten la llibertat dels altres.

roure

Begonya Mezquita ha dit...

roure, amb tots els meus respectes, crec que no tindran mai aquest sentiment de culpa pel que han fet i pel que continuen fent massa descaradament.Ni això! Té raó, emperò, amb això que són ben redesgraciats amb els seus esclavatges i les seues repressions. Ens toca la part pitjor? Si seguim el camí de la llibertat, que el coneixem, de la lluita i de la utopia, en tant que recerca, projecte, somni, digueu com vulgueu, serem rics i bonics, que pobres i lletjos ja ho són ells! Salut i per molts anys!

Anna//*// ha dit...

El poema és de Pere Quart, i la canten Inadaptats!El nostre amic Àlex, Bego...a mi m´agrada el poema..per això l´he posat..tot el que pose provoca una polemica impresionant, s´adoneu..? :(
:) jeje