CATALUNYA
| Sola, malalta, esparracada, muda, Un altre cop, encara jove, esclava. La volta de ton cel, com sempre blava, Sostre de tes presons esdevinguda. Ara et retreu ton somni de vençuda Que no vas ésser, com et pertocava, Escometent tos enemics prou brava, Emparant ton honor gaire tossuda. Neta et veuràs de tos pecats un dia Per tanta sang i tanta llunyania, Per la vergonya i per l'enyor dels teus. Com saba pacient sota l'escorça, Més pura revindrà l'antiga força Que ja es desvetlla d'amagat dels déus. |
3 comentaris :
Anna, de qui és aquest poema? És la lletra d'alguna cançó?
escolti, senyoreta; catalunya serà tant pobrissona com vulgui, però si més no no som tant desgraciats com els qui ens han esclavitzats i, damunt, no tenim el sentiment de culpabilitat que per força han de tindre tard o d'hora (i és molt tard, sempre massa tard) els qui avariciosament i criminal esclavitzen i osten la llibertat dels altres.
roure
roure, amb tots els meus respectes, crec que no tindran mai aquest sentiment de culpa pel que han fet i pel que continuen fent massa descaradament.Ni això! Té raó, emperò, amb això que són ben redesgraciats amb els seus esclavatges i les seues repressions. Ens toca la part pitjor? Si seguim el camí de la llibertat, que el coneixem, de la lluita i de la utopia, en tant que recerca, projecte, somni, digueu com vulgueu, serem rics i bonics, que pobres i lletjos ja ho són ells! Salut i per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada