dilluns, 8 d’agost de 2005

Matrícula

Em diuen Paula Peña Manzanares, avui a 21 del 7 de 2005 fa exactament 17 anys, 49 dies i 16 hores que vaig nàixer.

La veritat es que a l'observar açò pensareu que sóc una xica prou ordenada, que sap exactament a quin dia està, doncs no. Molt lluny del què podeu pensar sóc una xica, com diria jo, diria que ni tan sols tinc els peus a terra, o com diria la meua àvia, "estàs en el món perquè ha d'haver de tot". Doncs si! Hi ha que admetre-ho, jo sóc un girigall i la meua àvia m'ho recorda a tot hora.

A la fi, al que anàvem. Visc en una casa que es situa a un carrer, i al mateix temps aquest carrer es situa a un poble, del qual la provincia pertany a un país... Dona igual no vuic parlar de política, a més a més, que més dona on jo visca l'important és que visc i punt. Ara que toca? A vore... ah! Clar, D.N.I. i N.U.S.S., que coses més rares. Un muntó de nombres que t'identifiquen o alguna per l'estil. Que més dòna? No hi ha prou en que et reconegues a tu mateix? No se, a mi em val en saber qui sóc encara que mai acabes de descobrir com eres exactament, és una gran incognita que va ser inventada per no se qui per fer no se que. Segur que els cristians diuen que la va crear el nostre senyor o millor dit "el seu senyor", per adonar-nos dels pecats que cometem al llarg de la nostra vida.

Si et pares a pensar, però no molt, potser siga una bona reflexió per al teu cervell, o potser no. La veritat es que d'estes coses jo no entenc massa, només visc la vida tal i com me la dona un dia darrere un altre, sense calfar-me massa el cap encara que de vegades si que ho faig, normalment quan succeix un esdeveniment, ja siga bò o roïn, a qualsevol persona del meu voltant. Potser tingueu raó les persones que em dieu que em preocupe massa pels demés, però jo crec que això està bé, penseu... Si tots fereu el mateix? No es que vuiga canviar el món, se que no puc fer-ho, però de segur que les coses anirien millor, no?

Cognoms i nom del pare: Peña Escrig, Julián, amb la seua identificació, per suposat... I cognoms i nom de la mare: Manzanares Arcas, Maribel, i uns nombres més... I sota aquesta pàgina posarà: "Sagunt,...de...de 200...", a vore lo de identitat, bò! Passa, però açò? I que més dona si omplic el paperet avui o l'any vinent? Jo crec que açò ho fan perquè s'aborreixen i diuen: "va anem a vore si algu l'ompli el dia del meu aniversari, o a vore si coincidix en el dia que l'Antonia i jo fem la boda d'or..." que bojeries per favor! Ara, lo de la signatura a mi si que m'agrada, això que posa: signatura de l'alumne/a... Et creus que ets important i tot. Però vos contare un secret. Sabeu que m'imagine jo quan faig aquest gargot? Doncs m'imagine que sóc l'actriu més admirada de Hollywood i que vaig a l'estrena de la meua pel·li, i que al entrar al cinema principal milers de persones bramen el meu nom mentre s'espenten per aconseguir una d'aquestes, si, si! Aquest rebombori que es fa cada dos per tres quan et demanen qualsevol cosa, en fi. Una especies de cavells d'aixella plasmada en un full i que pot fer qualsevol persona, sobretot els malalts de parkinson. Realment el meu somni no és ser actriu de cine, sino de teatre, de vegades pense que he nascut per "estimar-lo i respectar-lo fins que la mort ens separe", si, això és! Si em donaren l'oportunitat de triar un bon casament, sense dubtar-ho el millor marit seria ell, el teatre! Que és més bonic que el teatre? El teatre és com la vida, o millor dit, el teatre és la vida! El teatre és...no, no, no, no. No puc dir res, ja que no hi ha paraules per descriure'l, deurien d'inventar una paraula nova perquè s'ajustara al seu encant. En fi, sembla que ja he acabat. Ah! Doncs no, darrere el full encara queda més, ara vorem que es el que demanen. Doncs si ací sembla que ja estiga tot reomplit!

1.-Matèries comuns:
Et matricules obligatoriament de les següents assignatures: educació física (no és el meu cas però en aquesta assignatura en no entrar a classe en pau), castellà (llengua i literatura, açò m'agrada no està mal), valencià (llengua i literatura, molt millor) i filosofia (que bonic! Tot el dia pensant perquè has nascut, perquè vius,... coses que de vegades no està mal reflexionar). Després està el quadret de: "assenyala la que tries", com la quiniela! I et donen: "Francés" o "Anglés", jo posaré anglés 1-francés 0, ja que si heu marque amb una x es pensaràn que han empatat. I ara ve lo bo! Diu: "Si vols cursar RELIGIÓ marca la casella amb una (x)", la veritat es que no entenc perquè posen religió en mayúscules en negreta, supose que serà per dir: "eeh! Estic aquí! No em veus? Collons! Quins alumnes més rojos" a la fi...disem-ho.
2.-Matèries de modalitat:
Dibuix artístic, dibuix tècnic i volum. M’agrada dibuixar, si, la veritat es que he decidit fer el batxiller artístic no només perquè m’agrade sino perquè em sembla el més bonic!
3.-Matèries optatives:
Tria, per ordre de preferència, tres de les assignatures optatives següents assenyalant-les com 1, 2 i 3.
Informàtica-3
Psicologia-5
2n idioma estranger-6
Valencià: llegua i imatge-1
Castellà: llenguatge i documentació-4
Fonaments lèxics de les ciències i de la tècnica-2

Sabeu quina matèria optativa deurien de posar? Aixi jo si que gaudiria... hosteleria! Un altra de les passions de la meua vida, mejar, o més que mejar, l’ansietat de mejar, perquè lo meu és ansietat, no pot ser altra cosa. Ja heu diu mon pare. Mireu, jo quan m’alce desdejune un gotet de llet amb galetes, després esmorçe i prenc el que jo anomene "postre", això que la gent anomena "picar entre hores", en acabar d’esmorçar dine, i prenc el postre, més tard berene i prenc el postre, i a l’hora de sopar evidentment sope, però no prenc el postre. Perquè diuen que no es bo gitar-se amb la panxa plena. No se si serà veritat, mai ho he provat. Això de picar entre hores jo no ho veig com ho veu la gent, si es pren postre a l’hora de dinar perquè no als altres menjars? A més a més, la gent pren postre també a l’hora de sopar, estan bojos o que? No saben que això no es pot fer?

Doncs res, les meues optatives les vaig marcar així. Supose que he complit be amb l’ordre de preferència, no diré perquè sino no acabaré mai. Supose que ja he acabat, a la fi! Ara vaig ha fer una vecadeta.

Quan vaig omplir aquesta matricula vaig recapacitar vora mig horeta, o potser menys, sobre la meua vida, segons el que la meua capacitat d’entendre la filosofia em permiteix. Avuí la repase, torne a recapacitar, està tot en ordre, només una cosa, l’entrega de la matricula no era fa més d’un mes? Sabeu ja perquè la meua àvia diu que estic en el món perquè té que haver de tot?

Dedicat a Tintinaki Teatre per fer-me passar una estoneta prou agradable.

PAULA PEÑA MANZANARES

5 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Quina historieta més xula, Maria! M'ha encantat.
Què és això de Tintinaki Teatre?

Maria Peris ha dit...

La va escriure Paula Peña, una companya del Clot. Tintinaki Teatre és una companyia de teatre. Veritat que es molt xula l'historieta? A mi també m'agradà molt per qixò la vaig penjar, perquè poguereu llegirla. ;-)

Amadeu Sanz ha dit...

Pregunta-li a Paula si vol participar ací, i li enviem una invitació.

Maria Peris ha dit...

Si em va dir que si que volia participar-hi. El que passa es que no té internet a casa però de vegades entra. Ací et deixe el seu compter: tetrera_sag_88@hotmail.com Gràcies Amadeu! ;-)

Amadeu Sanz ha dit...

He vist açò molt a destemps, em pense. Li acabe d'enviar a Paula la invitació.