dissabte, 6 d’agost de 2005

Vull despertar enmig de les estreles


Vull despertar enmig de les estreles,
notar aborronar-se la meua pell,
amb l'escalfor del teu alé,
roçar-te, tropeçar amb cada racó del teu cos,
sincronitzar cada moviment amb els batecs del cor.
Tancar els ulls per volar uns instants,
Tornar a baixar per trobar-te al costat,
Només demane un dia,
sense horaris ni normes.
Que estiguem tu i jo a soles,
que sols ens molesten les ones.
Només demane un dia,
en què el meu rellotge siga el sol
que vaja marcant-nos les hores,
fins que la lluna diga prou!
Només demane un dia
en què tot siga realitat,
en què res hem recorde,
que sols estava somiant!
Només demane un dia,
només demane una platja,
només demane un somni,
només et vull a tu...
Lluís Pascual i Vidal

1 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Hola Anna!
Hola Lluís!
He esmenat un parell de cosetes i he posat com a títol el primer vers, que sol ser una pràctica habitual quan un poema no té títol.
Hi ha un parell d'expessions que no són normatives però que no he gosat canviar:
"…roçar-te, tropeçar…"

Vegeu si ho volíeu esmenar.
Salut :)