dimarts, 18 d’octubre de 2005

Ballant, ballant!

Parlem de teatre, "Ballant, ballant". Torna a la cartellera aquest èxit sense precedents a València, un espectacle amb música, personatges i, sobretot, cançons que foren populars en una determinada època. Com únics protagonistes trobem la música i el ball, junt amb quinze autors que revisen fets històrics i personals. En concret es perfila la història de l’últim segle a València, al voltant dels balls de moda de cada moment. I tot ocorre dintre d’un únic espai, una sala de ball, que es transforma amb els vestuaris i els balls de moda de cada moment. Al llarg del muntatge es produeixen diferents flash-backs que arranquen a ritme de xarleston fins a l’era dels telèfons mòbils i el "bakalao". Ballant, ballant, un espectacle que connecta amb la memòria col·lectiva del públic, es podrà veure al Teatre Micalet a partir del 5 d’octubre.

Diari Parlem

14 comentaris :

Maria Peris ha dit...

Hola!He penjat aquest post perquè pense que seria una bona obra de teatre per anar a vore amb el grup de poesia, no creus Bego?...Jo la vaig veure ja fa uns anys, quan encara era prou menuda i em va agradar molt. Bo, sols és una proposta. Vinga es vem! ;-)

Begonya Mezquita ha dit...

Em sembla molt bona idea, Maria. De fet, Empar ja ho va proposar a finals del curs passat i va quedar pendent. Si voleu ho podem organitzar, per mi cap problema. A veure què diu la gent!

Begony ha dit...

Maria, què és això de "Diari Parlem"? És una sucursal que obris en el blog? Està molt bé. ;)

Maria Peris ha dit...

Val, doncs ja ho parlem demà i vem si a la gent l'interessa. A mi em va pareixer una bona idea! ;-)

Amadeu Sanz ha dit...

Begonya, el Diari Parlem és un intent de premsa en valencià en internet i està relacionat amb Valencianisme.com. Però el cert és que està un poc parada la cosa allà.

Begonya Mezquita ha dit...

:O

Maria Peris ha dit...

Hola! Volia preguntar-vos si coneixieu el documental, del roig al blau? Es que el pasen el dimecres que ve a les 7 de la vesprada en el Cine Capitol a Sagunt, i volia saber si algu l'havia vist per si val la pena anar... ;-)

Begonya Mezquita ha dit...

Amadeu, he entrat al Diari Parlem i no m'ha semblat gens malament. Hi he trobat una entrevista e Mª Josep Picó, directora de la revista NAT (si sabés hi posaria l'enllaç), saguntina i afincada ara a Barcelona. Està triomfant, ha rebut premis, etc. cosa que m'alegra moltíssim. La conec de l'època de l'insti i crec que s'ho mereix.

Begonya Mezquita ha dit...

Maria, no he vist aquest document però tinc entés que sí que val la pena. Pensàvem passar-lo a l'insti però ja que el fan al capitol, hi anirem amb els de 2n de Bat i qui s'hi apunte. Gràcies.
Ah! He encarregat a Camil que mire el tema de BALLANT; BALLANT i que s'encarregue ell d'organitzar-ho. ;)

Amadeu Sanz ha dit...

Ací trobaràs un tutorial per a posar enllaços:

¿Cómo puedo crear un vínculo a otra página web?

Si entres al Dashboard, també conegut com a Escritori, a la part inferior de la pàgina hi ha un enllaç a Ayuda (o Help) on hi ha moltes pàgines amb xicotets tutorials que expliquen com fer moltes coses amb Blogger.

;)

Jo m'hi apunto si potser al documental: també he llegit per ahí que és la canya :P

I sí, el Diari parlem no està gens mal.

Begonya Mezquita ha dit...

Provant: si entreu a Daltabaix poètic hi trobareu el xiringuito que Lluís Calvo hi té muntat.

Begonya Mezquita ha dit...

Merci amadeu, ja sé fer-ho!!! Això que he enllaçat és una pag. de Sant Cugat del Vallés. A la part inferior hi ha diversos enllaços. Un n'és el Daltabaix poètic, on el Ll.Calvo té allotjats alguns poemes. No res, una xorradeta per provar si sabia seguir les instruccions del tutorial. Gracies :))

Amadeu Sanz ha dit...

he he XD
Me n'alegre :)
Per enllaçar encara més, ací una pàgina que no deixe de consultar abans de sortir de casa:
Oratgenet

Anònim ha dit...

ola,! no te res a veure pero on cony escric?
Manu chao__opinió

Desde abans de l’estiu de l’any 2004, que vaig trobar un disc allà en un estant entre els discs de Rosana, Rai Charls o Revolver de ma mare. Hi havia un disc piratetjat per l’aparença, que deia:
Manu Chao “ clandestino”
“clandestino” em va fer bona pinta el títol, semblava revolucionari, com jo i la meva gent. Però quan el vaig escoltar, cançó per cançó, lletra per lletra, cada una de les definicions exactes de la realitat, unes cançons reals i amb molt de ritme, un ritme format per sons de bongos i guitarretes que li donaben un sabor dolç a unes lletres agres.
M’agraden els bongos, es questió de tindre el sentit del ritme, fora les partitures, els bongos son llibertat, son la desconexiò del món que ens envolta. Manu Chao, perfecte observador, viajant i protestant de la injusticia, fumador de maria. Ara escolte Manu Chao cada dia.