diumenge, 23 d’octubre de 2005

Del roig al blau

La transició valenciana, tan intensa i tan frustrant alhora, tan peculiar com escassament estudiada, ja té el seu primer documental. La Universitat de València, a través del Vicerector de Cultura ha estrenat Del roig al blau, un documental dirigit per Llorenç Soler i produït pel Taller d’Audiovisuals de la mateixa universitat. Per primera vegada, molts dels protagonistes polítics de la transició valenciana parlen davant d’una càmera i ofereixen la seua versió sobre els temps de la recuperació de la democràcia. El documental, de noranta-set minuts, analitza amb rigor històric l’anomenada Batalla de València.

Del roig al blau és també el títol d’un llibre del desaparegut catedràtic de la Universitat de València Alfons Cucó. Un historiador que va viure en primera persona molts dels esdeveniments que després va analitzar com a expert. Però el llibre de Cucó és una de les poques excepcions a la norma general: la transició valenciana està per estudiar. Com també està quasi inèdita en el camp de la narrativa. I ho estava en el terreny dels audiovisuals. A partir d’ara, però, ho estarà menys. La Universitat ha assumit el repte de començar a cobrir un buit important. Tal com ha declarat el vicerector de Cultura, Rafael Gil, els anys passaven i ningú no assumia la responsabilitat de bastir un documental sobre la transició.

La transició valenciana, tanmateix, és una transició peculiar. Aquesta peculiaritat li la dóna, entre altres elements, l’anomenada Batalla de València, el conflicte social, polític i cultural que va condicionar i enrarir els primers anys de la recuperació de la democràcia a terres valencianes. Una guerra de símbols –els colors de la bandera, la denominació de la llengua i del territori...– que amagava dues concepcions ben diferents d’entendre l’autogovern i, fins i tot, la mateixa democràcia. La Batalla, que molts dels entrevistats en el documental consideren senzillament un passeig triomfal d’un dels dos bàndols, va adquirir una gran violència, amb bombes contra llibreries i contra intel•lectuals, amb agressions als carrers i amb crema de banderes. Fins i tot un jove nacionalista d’Alacant, Miquel Grau, va morir per l’agressió d’un militant de l’extrema dreta.

Llorenç Soler, director amb una llarga experiència, ha posat davant la càmera els principals personatges, com ara els dos presidents preautonòmics (Josep Lluís Albinyana i Enrique Monsonís) i el primer president de la Generalitat autonòmica, Joan Lerma.

Pel documental desfilen molts dels consellers dels primers governs valencians, líders de tots els partits, representants del món cívic i cultural, periodistes i personatges anònims del carrer. S’han recuperat imatges de manifestacions històriques, de reunions del Plenari de Parlamentaris, portades dels diaris de l’època, fotografies, enganxines... I amb tot el material i un guió consistent s’ha bastit un documental d’una excel·lent qualitat tècnica i un acurat equilibri entre les diferents visions ideològiques.

El documental comença amb imatges d’una classe actual de secundària, on una professora fa llegir als estudiants el poema de Vicent Andrés Estellés Assumiràs la veu d’un poble. Els versos del poeta de Burjassot, llegits un a un pels xiquets i les xiquetes, són un dels fils conductors del guió. El temps que abraça Del roig al blau va des dels primers moments de la lluita antifranquista fins l’aprovació i entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia. Els protagonistes, molts d’ells vinculats a la Universitat de València d’aleshores i d’ara, expliquen els primers intents d’organitzar partits i sindicats en els anys finals de la dècada dels seixanta. També valoren l’aportació intel·lectual de Joan Fuster, qui, a partir de la publicació de Nosaltres els valencians (1962), va nodrir d’arguments nacionalistes les plataformes polítiques que lluitaven contra la dictadura.

Periodistes com ara Juan José Pérez Benlloch, María Consuelo Reyna i Rosa Solbes; creadors com Joan Genovés i Manuel Molins; músics com Lluís Miquel; i polítics com Ricard Pérez Casado, Xavier Marí, Vicent Soler, Josep Guia, Vicent Álvarez, Eliseu Climent, Javier Aguirre de la Hoz, Pasqual Martín Villalba, Ignacio Carrau, Pere Mayor, Manuel Girona, Miquel Ramon Izquierdo o Francesc de Paula Burguera són alguns dels entrevistats. En total, més de 60 veus que configuren tot un mosaic d’opinions i reflexions, i que nodreixen un arxiu de més de 80 hores d’entrevistes sobre la transició valenciana. Cadascú dóna la seua opinió sobre la lluita per la recuperació de les llibertats, la via constitucional d’accés a l’autonomia, les negocions per a la redacció de l’Estatut, les primeres eleccions democràtiques, les tensions pels símbols, la recuperació del valencià a l’escola i l’administració...

Del roig al blau va nàixer d’un projecte presentat en l’edició 2001-2002 del Màster de Producció i Edició de Continguts Audiovisuals impartit al Taller d’Audiovisuals (TAU) de la Universitat de València. Miquel Francés, com a cap del Taller d’Audiovisuals i productor executiu, va presentar la idea a diverses instàncies universitàries i del món audiovisual valencià. Molt d’hora va rebre el suport de l’equip rectoral de la Universitat, que va valorar la necessitat del producte i va posar els mitjans per a cercar-ne el finançament.

A la fi, el projecte es posà en marxa el mes de setembre del 2003. La realització del documental es va encabir dins de la programació cultural del Vicerectorat de Cultura i amb la col·laboració de la Fundació General.

El realitzador i coguionista és Llorenç Soler, prestigiós director de cinema i realitzador de televisió, que està especialitzat en temes socials, culturals i polítics. Va realitzar el programa cultural Trossos, de TV3 (1984-1986), i la sèrie sobre el patrimoni de la humanitat L’oblit del passat, per a la mateixa cadena. Ha dirigit dos llargmetratges de ficció, Saïd (1998) i Lola vende cá (2000). Els seus documentals més recents són: Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno (Canal Plus) i Max Aub, un escritor en su laberinto (TVE). És professor de màsters i postgraus en diverses universitats de Barcelona, València, Santiago de Compostel·la, Alacant i Porto. Ha publicat diversos llibres sobre el gènere documental. Soler, nascut a València el 1936, ha valorat el grau de professionalitat de l’equip de la Universitat de València i també la tecnologia avançada amb la qual ha pogut treballar. Però, sobretot, Soler destaca l’ambient de llibertat que es respirava durant el treball, que no és freqüent trobar en el món de les productores privades.

La producció ha facilitat l’accés al mercat laboral de dos llicenciats en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i ex-alumnes del Màster de Producció, Antoni Medall i Albert Montón, ambdós de vint-i-cinc anys. Medall s’ha ocupat de totes les tasques inherents a la producció, mentre que Montón ha participat com a coguionista i ajudant de direcció. La resta de l’equip tècnic ha estat format per personal del Taller d’Audiovisuals, entre els quals cal destacar Lluís Castellano com a càmera, José Montán en l’edició i la postproducció de vídeo i Jorge Ruiz com a compositor de la música original i tècnic de postproducció d’àudio. En tasques de documentació i supervisió científica ha col·laborat Alexandre Crespo, del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València, mentre que Pilar Cayuelas ha dut l’administració de la producció.

La recerca de material audiovisual d’arxiu s’ha vist perjudicada per la seues mancances, en termes generals. Cal recordar que els arxius del Centre Territorial de TVE (l’única televisió en aquella època) es van perdre en un incendi en els anys huitanta. La postproducció s’ha dut a terme a les instal·lacions del Taller d’Audiovisuals durant la primavera de 2004, i ha estat finalment enllestida el darrer estiu. La durada definitiva del documental és de 97 minuts.

8 comentaris :

Maria Peris ha dit...

Aquest documental s'esta passant en pobles i ciutats arreu del País Valencià. Aquest dimecres 26 serà projectat al Cine Capitol de Sagunt, a les 7 de la vesprada. ;-)

Begonya Mezquita ha dit...

Doncs a veure si podem anar-hi! Estarà molt bé que fem un repàs dels origens d'aquesta taca blava que ens embruta i embruteix des de fa anys. Si no recordem les causes del problema, la taca es fa gran i hi ha molta gent que ignora quina és la història. Avui mateix, m'he quedat estabornida quan he sentit el Font de Mora dient les barbaritats més increïbles sobre els fets d'ahir al Camp Nou (les torxes del correllengua, per la unitat dels PPCC, etc). Ha gosat afirmar que els catalans, a qui ha titllat de feixistes, estan fent amb el PV i les illes el mateix que van fer els nazis amb Austria, Txecoslovàquia i Polònia.
EN QUIN PAÍS D'ESQUIZOFRÈNICS VIVIM? COM PODEM PERMETRE QUE ENS GOVERNE AQUESTA BÈSTIA DEL PP?

Begonya Mezquita ha dit...

No apareix el comentari?

Maria Peris ha dit...

Si Begonya, si que apareix el comentari. La veritat es que tens tota la raò, no es comprensible com pot haver gent aixi. Espere voret el dimecres per alli ;-)

Begonya Mezquita ha dit...

Fe d'errates: Volia dir González Pons, en lloc de Font de Mora.

I bé, Sr. Ching, com podem ser modestos i benèvols si la cosa cada dia és més penosa?

Tristany ha dit...

A mi em fa molta pena veure com el País Valencià cada dia sembla més un barri cutre de Madrid i s'allunya d' un horitzó de cultura i llibertat. Però vosaltres i sou i al final, entre tots, vencerem la vella bèstia del feixisme pepero, la dreta més nefasta d'Europa.

Begonya Mezquita ha dit...

Us recomane que llegiu l'article de l'Emili Piera avui al Levante, es diu
La boquita de Pons

Anònim ha dit...

Seguint amb la difusió de Del roig al blau, convidar-vos a la projecció que es farà el dissabte 19 de novembre a les 18:00 al Centre d'empreses de Carcaixent (la ribera Alta).

L'adreça és carrer Marquesa de Montortal 54.