dilluns, 3 d’octubre de 2005

Un nou "Sol de invierno"

L´hivern torna a mullar per la finestra, els ulls.
El sol ens deixa, diu adéu, no tornarà.
Recorde, i encara queda el record.
D´unes llàgrimes a la nit
De paraules confuses,
inexistens en un mar de sentiments.
De sobte aquelles paraules,
les paraules,
Oh!paraules...
I als teus peus caic!
Aquell engany d´un hivern juganer,
sense la veritat vaig caminar
carrers estrets del meu pensament.
Tornen aquells dies d´angunia,
Pasats.
Pels ulls de la gent,
les persones,
Sonen càntics de soledat i tristesa.
Idealitzant cap i cor,
plorant llàgrimes de plàstic blanc.
Cridant la sang de la meva por.

2 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

que boniques les teus paraules, Ann! avui que la lluna i el sol, per fi, han aconseguit fer-se un bes...

bigboss ha dit...

que way magrada molt hola begonya com va espere que be a les horaes i sin res mes que dir dew a tots y totes.