Un nou "Sol de invierno"
| L´hivern torna a mullar per la finestra, els ulls. El sol ens deixa, diu adéu, no tornarà. Recorde, i encara queda el record. D´unes llàgrimes a la nit De paraules confuses, inexistens en un mar de sentiments. De sobte aquelles paraules, les paraules, Oh!paraules... I als teus peus caic! Aquell engany d´un hivern juganer, sense la veritat vaig caminar carrers estrets del meu pensament. Tornen aquells dies d´angunia, Pasats. Pels ulls de la gent, les persones, Sonen càntics de soledat i tristesa. Idealitzant cap i cor, plorant llàgrimes de plàstic blanc. Cridant la sang de la meva por. |
2 comentaris :
que boniques les teus paraules, Ann! avui que la lluna i el sol, per fi, han aconseguit fer-se un bes...
que way magrada molt hola begonya com va espere que be a les horaes i sin res mes que dir dew a tots y totes.
Publica un comentari a l'entrada