divendres, 23 de desembre de 2005

Cel sobre LPN



Us copie, sota aquest cel, un parell de poemes. El primer és d'Empar Vidal, escrit a propòsit del fenomen LPN; el segon és de Begonya Mezquita, on hi ha amagats els tretze noms dels qui formem el grup, pam dalt pam baix. A veure si els hi trobeu!


PARAULA
Beus sol, d'un vas sense límits
adelerat prens glops d'un vital fluid,
de vegades espés i del que costa l'essència digerir,
prens nous glops, ara d'un enigmàtic líquid
i el plaer descobreixes d'un codi secret.

Força gaudeixes en compartir d'un mateix vas
i en comunió entres amb altres embogits
d'un vi, amb què s'oficia en comunitat.

Escoltes la remor dels iniciats,
respectes l'expectant silenci dels qui esperen
de la paraula, l'autoritat dels entrenats oficiants.

Portes la paraula escrita i no dita,
amagada i prestigiada, teua i aliena,
però sempre volguda nostra paraula.

Comparteixes la paraula tota,
neguitós, experimentes el plaer
i el dolor de parir el mot.

El dius amb afectada melodia,
lluny dels costums, amb veu íntima
la sensual paraula, l'eixuta paraula,
la paraula vestida i la despullada,
la paraula innocent, la descarada i irreverent.

I ara, inicies el joc d'artifici
i comparteixes el vas sense límits
perquè la paraula no és teua ni meua,
la paraula és nostra.
______________

BEGONYA DIU ELS NOMS
Juguen a l’extraordinari joc de les paraules:
a qui està en dejú li han donat sopa de lletres
als qui moren d’amor, beuratge rar de mots
als que han nascut per a somniar
elixir de versos...
Vigilats per la mar i a l’ombra
d’un pi la rialla esdevé so i metàfora.
Cuinen bells somnis entre rimes
reinventen l’idioma.
És com un periple camí la ratlla de l’horitzó
em part perquè els agrada i també
per la rara curiositat
de saber a què li diuen poesia: mà de un sant
o pa com acabat de coure?

15 comentaris :

Maria Peris ha dit...

Igualment Bego, i bones fetes a tots. Espere que ho passeu molt be.

Lents passen els dies... ja es Nadal,
els petits esperen, els regals.
Pels carrers la gent et mira,
i et saluda amb un somriure,
d´on treus tantes forces,
per no plorar.

I aquestes frases per a la meua iaia, que se que no ho passarà massa be aquest nadal.

Amadeu Sanz ha dit...

Bon Nadal a tots i totes també de la meua part :)

Antoni Navarro ha dit...

Quina bonica idea el cel sobre LPN.
A mi em suggereix moltes coses:
Lentament Posàvem Noms
Leggere Poemi Nuovi
...
Besets, bon any a tots i que no pare la roda!!!

Anna//*// ha dit...

Jo us desitge un bon any nou..Un bon nadal...si podeu, paseu-ho el millor possible! Jo personalment així ho faré, perquè aquests dies de consumisme i societat " 100% feliç" no m´agraden gens.

Que el proper any siga molt millor que aquest per a tots i que continueu tots lluitant amb més forçes que mai!!Molts Besets!!

Anònim ha dit...

amb xampany o sense, estimada Begonya ho passa si li plau d'allò milloret, amb els seus i en l'escalfor... contents d'estar vius... amb xampany o sense...

el borni Xinès

the squid | un calamar ha dit...

Bon Nadal!!!
Que el millor del 2005 siga el dolent del 2006

el vostre kalamar

Anònim ha dit...

Gran vilòbit, beurem xampany acanalat, arramblarem l'api, sucarem galetes, el que calga... contents, i tant, d'estar vius. Una abraçada des d'aquest racó catalònic.
Madò.

Anònim ha dit...

Calamar, allà on sigues, al fons marí o enmig d'una estació meteorològica, passa-ho bé, bé i més bé.
Salut!
Begonya

Àngel ha dit...

Volgués escriure, ara, un amable poema
parlant de certes coses que encara hi ha, d'amables,
segons crec o m'ha dit el veí del costat.
Vull ser amable, avui vull dir coses amables:
aniria per tota la casa a genollons
buscant coses amables, pregant que avui em siguen donades certes coses que siguen ben amables.
He perdut el costum de les coses amables;
ja se sap el que són les coses d'aquest món...
He perdut el costum, no se on les he deixades,
és possible al café, és possible, és possible...
Vaja vosté a saber. Ara, però, és de nit
i francament no són hores d'anar buscant coses amables, coses tendres, coses amables
exactament: està tancat ara el café,
hi ha foscor al passeig, s'hi troben certes dones
que volen certes coses, estic cansat, no tinc
ganes de res de res, serà millor que em gite,
demà serà altre dia i ja se'm passarà
aquest dessig, aquesta mania fulgurant
de les coses amables que m'ha vingut de sobte.
Que m'ha vingut de sobte. Vull dir: que m'ha vingut.

V.A.E.

BON ANY A TOTS I TOTES.

joan ha dit...

Bon Nadal i bon Any Begonya i a tots i totes. Que sigue molt feliços ara i sempre i quen fartem de menjar pastissets de "moniato" i de brindar amb cava del nostre país, catlà , és clar. Besets :-*

Amadeu Sanz ha dit...

Quant de bo per ací ;)
Gràcies per haver vingut, Maria, Toni, Anna, mestre Llenze, kalamar, Àngel, Joan –semblem La germandat de l'anell– mengeu-vos un polvoronet, abans de marxar, i una copeta de xampany…

Begonya ha dit...

Ei, companys, he anat a veure "Ballant ballant" (la fan fins el 15 de gener al Teatre Micalet de València). Maria no m'ho tingues en compte, que haja anat sense tu. ;)
Si podeu, aneu-la a veure i, si no, farem l'esforç d'organitzar una excursió en tornar a l'Insti. Val la pena: un grapat d'anys de la nostra història a través de la música, el ball, el treball d'actors... En fi.

Àngel Ramírez ha dit...

Perdoneu però crec que val la pena: mireu i sentiu aquest poema (SAL OBERTA) de la Maria-Mercé Marçal. 1 minut i 34 segons deliciosos. Gaudiu...
http://versosdiversos.blogspot.com/

Begonya Mezquita ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Begonya Mezquita ha dit...

No t'hem de perdonar, home! M'ha agradat molt el blog d'en Litus. Si sents la veu del Poveda, fliparàs!
Salut i que entresamb bon peu al 2006.