dimecres, 21 de desembre de 2005

Solstici d'hivern


Entrar dins l'hivern sense fer gaire soroll. Deixar que caiga la tarda sense presses, només amb l'empremta humida en el vers. Perquè seríem a qualsevol lloc menys allà on som; perquè en acabar un dia de feina, temptats per l'àngel de la vida, moriríem per una ràfega de vent crepuscular. Bogeria inútil d'un núvol que passa, gest impacient, el fred d'un desembre carregat de miratges. Perfecció ajornada, cedida finalment al somni. Esperarem al llindar del desig aquest hivern que ara mateix arriba.

1 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

I esperarem a la vora del carrer que passe un taxi :P