Ensenyar poesia als més menuts

A poqueta vesprada, quan el sol del migdia banyava a pleret els horts de tarongers, les séquies i els marges del Camp de Morvedre, he visitat l'escola de
Benavites, un poble de poc més de sis-cents habitants, de la vall de Segó. Es tractava de fer que els onze alumnes de 5é i 6é descobriren qué és la poesia. He fet una série d'activitats i el resultat ha estat una sessió divertidíssima d'una hora i mitja de durada.
Una de les activitats que hem fet era la següent: a partir d'una estructura d'hiperònims i hipònims que jo els proposava, ells i elles havien d'inventar-ne d'altres, imitant en tot cas la mateixa estuctura i canviant-ne les paraules. Per exemple:
Quan la vida és un bosc, cada dia és un arbre
Quan la vida és un rellotge, cada dia és un batec
Quan la vida és un collar, cada dia és una perla

Doncs ha eixit coses com:
Quan la vida és un nas, cada dia és un moc
Quan la vida és una mà, cada dia és un dit
Quan la vida és un ordinador, cada dia és un microxip

Què en diríeu vosaltres, poetes?