dimarts, 10 de gener de 2006

Veu de dona

Quan vam fer el recital de poemes de Maria-Mercé Marçal vaig voler justificar el motiu de la tria d'aquesta autora. Era una manera de dir per què m'agradava tant la seua poesia, per què ella i no una altra o un altre. Doncs bé, ara fa uns dies vaig llegir a l'AVUI un reportage sobre aquest aspecte de la poesia que tant m'interessa. L'article, signat per Carles Miralles, recull entre altres coses, el testimoni de Carles Riba sobre la poesia de Clementina Arderiu i fa una mena d'anàlisi de versos escrits per dones com Safo, Víctor Català -al voltant de la qual gira el reportatge- i Maria-Mercé Marçal. Tot i conscient que aquest tema suscita alguna inconformitat en unes i en altres, crec que obri la caixa de moltes claus interessants en una manera de fer poesia ben genuïnament femenina, considerada potser com a "alteritat" habitual en algun mascle, i també com a "identitat", que només pot ésser femenina. Hi ha, segons el crític, una tendència a la condensació, a la brevetat, des d'un punt de vista positiu. L'el.lipsi. (Si entràrem més a fons, jo parlaria potser de poesia críptica, de símbols, d'un cert hermetisme).També: Safo, poeta que veu, sent i després diu, i aquesta paraula dita es renova de manera perpètua. També: hi ha una percepció dels sentits, dels sentiments com a cosa sentida i de seguida cosa dita, que sempre que torna a ser dita, renaix, brolla, és una cosa nova.
No sé si heu entés per on va la cosa. Jo afegiria en aquesta llista Maria Fullana, per exemple. És a dir, que sí que hi ha una manera d'escriure poesia que només pot fer una dona. I no qualsevol dona.I no és res sexista. I no és negatiu, ans al contrari: enalteix la factura poètica una mica més.Per aquest camí és per on jo concep la línia de creació poètica.

4 comentaris :

Maria Peris ha dit...

AMB TOTES DUES MANS

...

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

Maria Peris ha dit...

Aquest text és un fragment d'un poema de Maria-Mercè Marçal, que recull el llibre que estem llegint a l'institut, 66 poemes imprescindibles.

Begonya Mezquita ha dit...

Uis, Marieta, quines coses diu MMM! Per cert, us agrada aquesta tria de poemes que treballeu a classe? La setmana vinent, començarem a treballar-ho una miqueta en alternativa, què et sembla?

Maria Peris ha dit...

Si, està molt bé. Encara que és una llàstima que haguen descartat poemes que hi ha al llibre però que no treballarem a classe, com "Dóna'm la mà" de Joan Salvat-Papasseit. Encara que tampoc tenim temps per a treballar tots. La idea de treballar el llibre en alternativa em pareix molt bona, la veritat és que tots necessitem una maneta per treballar aquest llibre... Es vem!