divendres, 3 de febrer de 2006

INDIGNACIÓ

Una vegada i una altra. En rebem per totes bandes. L'última, calenteta encara, és el cagalló d'estatut que han aprovat el duet Camps i Pla (no necessiten ningú més, és lar!). L'idioma valenciano, cosa è? Sembla que molta gent no és conscient del que estem vivint o és que hem perdut la capacitat de reacció de tantes i tantes vegades com ens l'han clavada. Bé, abans que us abandoneu a la letargia del cap de setmana ací tenim una adreça on poder descarregar la nostra fúria, el nostre pet pudent contra la salvatjada i la manca de respecte.
I una carta que podeu fer vostra:

Senyors/senyores,
Vull manifestar-los la meua indignació i vergonya per la seua actuació en la reforma de l’Estatut d’Autonomia.
No sols menyspreen el principi de la representativitat democràtica deixant sense legítima expressió en les Corts l’opció de centenars de milers de valencians i valencianes sinó que atempten contra la llengua, adoptant els postulats del blaverisme.
Ara que, després d’anys de lluites de la societat --no de vostès--, disposàvem de múltiples sentències de reconeixement legal de la unitat de la llengua catalana, amb l’equivalència dels noms “valencià” i “llengua catalana” confirmada al més alt nivell (Tribunal Constitucional), vostès decideixen recular més allà del que feren el 1982 i assumir les tesis més reaccionàries del blaverisme, tot donant-los cobertura estatutària amb “idioma valencià”.
Han preferit vostès anar amb la dreta ultra i rebutjar les demandes de la societat civil, dels sindicats, de l’esquerra o les universitats.
És la seua opció. Ho recordarem quan calga exercir-hi la nostra. I des d’ara treballarem de valent perquè tots els valencians i valencianes sàpiguen quina classe de personatges són vostès i posar-los en el lloc que es mereixen.

8 comentaris :

Iurema ha dit...

Se'm regira l'estòmac quan veig segons qui fent el pamplina i anestesiant la societat valenciana. Reivindicant les festes josefines (com diria JF) i tota la pompositat i parafernàlia que les rodeja, com la nostra única personalitat i identitat. Com si no fóssim res més que una paella. I encara no entenc en quin estat de letargia estem que encara tenen majoria absolutista!(sí, acabat en -ista!) Ja ho diuen alguns, que és l'Estatut de la Vergonya. N'hi ha per a plorar una bona estona

Cigonya ha dit...

zzzzzzzzzzzzzz... què, ah! glups! m'havia adormit.
Iurema, avant, sense vergonya! Haurem de llançar el crit de guerra i mamprendre a l'atac.

Giorgio Grappa ha dit...

Begonya,
A més de linkar-te aquest article, n'he fet un de semblant, una mena de continuació. El pots trobar ací.

Berta ha dit...

Gràcies, Begonya.
Acabe d'enviar-li un e-mail al senyor Pla (Joan Ignasi). No se m'havia acudit, però trobe que és un camí més per on intentar conduir la ràbia i indignació que sentim a hores d'ara molts valencians i valencianes.

Begonya Mezquita ha dit...

Ànim, Grappa, entre uns i altres aixecarem el mur de contenció. Què s'han pensat?
Salut!

Begonya Mezquita ha dit...

Berta, la indignació no es pot quedar dins, que després es podreix i ja sabem què passa. El que haja de ser, com més prompte millor. Salut i benvinguda al club!

Llorenç ha dit...

Coratge, Begonya, coratge. Realment tenim uns polítics que no ens mereixem.

Begonya Mezquita ha dit...

Llorenç vinc del teu lloc i veig que hi dediques un post ben parit. Un record fratern a ses illes.