Nit d'imsomni
Nit d’insomni,
és la nit torta.
Nit que em vigila
al costat de la porta.
Nit de festa,
és la nit blanca.
Una nit com aquesta,
plena d’esperança.
Avui una bruixa
m’ha tacat la nit.
L’omplí de terror,
angoixa, foscor.
Era una bruixa,
època de Crist.
Era una cosa,
com mai s’hagués vist.
El seu malefici
va entrar per l’orella.
La va congelar així,
per sort, encara és sencera.
Després, un crit esgarrifós,
una llarga rialla
i se’m gela la cara.
El cervell està fos.
Va desaparéixer
i jo vaig tornar ací.
Aquella bruixa antiga
m’ha deixat per fi.
Al pas de la porta oberta,
es veu una mena d’espectre.
Jo, maricó de merda?
Pot ser però, escolta;
jo no guanye del sexe.
3 comentaris :
Ja era hora senyoret, que postejares alguna cosa.
El poemeta molt millorat des que me'l vas donar a llegir, eh?
hola guapo me alegra muxo k te ahayas decidido a esccribir este poema... ya k no le contestaste en su momento le contestas ahora cn este bonito poema te deseo lo mejor y sinceramente cada uno hace lo k kiere cuando kiere y dnd kiere sin k nadie te tenga k exar nada en cara ni reproxrte nada... un besito tamara mateo
yeeee alex k sta mu wapo el poema y ara k me labeis explicao mas aun jeej.venga k t vaya bn keres el amo. dew ferran
Publica un comentari a l'entrada