dimarts, 16 de gener de 2007

Astronauta rimador


Tinc el plaer de compartir amb vosaltres el meu darrer entusiasme, el grup mallorquí Antonia Font.
Si visiteu la seua web, vos en podeu baixar gratuïtament algunes cançons, amb l'aspecte d'ésser maquetes enregistrades a la sala d'assajos, a més d'algunes altres regalícies.
Tinc el penúltim disc d'ells, Taxi, i l'Àlex, que coincideix amb mi en l'admiració a què ens mouen els mallorquins, m'ha deixat el segon, A Rússia. No sé si per tindre'l més escoltat o per ser el primer, el que me'ls va donar a conéixer, potser per la seua temática encara més futurística, amb una mig fingida, mig vertadera, commovedora innocència, a la Salvat-Papasseit, m'agrada més Taxi. També pel to, menys vitalista, d'una malenconia amable, i uns arranjaments més electrònics i una producció del so més polida. M'agrada molt, però que molt
En tot cas, si vos estimeu el sentit de l'humor, les melodies pop, ja sabeu, aquelles que sonen a ja sentides però l'encís de les quals no pots sostraure't, vos recomane aquest sorprenent grup baleàric. Jo me'n vaig a l'fnac a vore si trobe el Batiscafo Katiuscas el seu darrer disc, de finals del 2006.

Vos reproduesc la lletra del rap rumbero

Astronauta rimador
Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible? déu de l'univers,
no me diguis que me deixes aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a la galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres? me mor de ganes.
Som l'astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som l'atronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou qui marca la marca
qui dóna el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i que és una droga fina, 9876543210 ignició
controla! que un led vermell s'encén
controla! que un led vermell s'encén
I preparant el viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a la lluna:
jo i en Simó científics astronautes dedicàvem les paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! la pena me deixa fet una puta braga i me costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m'enrevolten controlen cada peça
d'un transbordador filigrana i no fallen o gairebé no fallen
les màquines perfectes Macintosh.
La finestra, estrelles que se precipiten, iogurts de merda seca,
l'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I el xòfer del vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
La cuina se posa a mil i el menjador se peta i el cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i el mosso de la cuina és nou,
ningú li ha explicat ni que ha de fer i les bosses de fems son allà
i ningú les tirara o què! que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà el negoci... que m'és igual que jo només ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua soberanament la polla.
I que anava adir...
Som l'astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som l'astronauta noranta i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu rotja,
creu verda, semàfor no t'assustis company de carretera amic per sempre més.

6 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Si me demanen que tal
diré que normal.

Amadeu Sanz ha dit...

i no fallen o gairebé no fallen
les màquines perfectes Macintosh

rokkien92 ha dit...

he de dir que per sort o per desgràcia he anat a un parell de concerts dels antonia, i mhan agradat amuntó!!!!

sort! feu bondat!

Amadeu Sanz ha dit...

Albert, a la pròxima que vinguen, i si t'enteres, podies fer un anunci ací i ens n'anavem tota la colla poètica al concert.
Amunt Antònia!

Àngels ha dit...

Ei, colla!He de dir-vos que vaig descobrir al grup mallorquí per un amic de Vilamarxant amb qui estava a l'exili. Els sopars d'Oriola (Baix segura, ni més ni menys) eren amenitzats sempre per Antònia Font. Imagineu-vos els contrastos que es podien experimentar. Continue escoltant-los de vegada en quant, així continue recordant temps inoblidables...

Begonya Mezquita ha dit...

Si me demanen què tal
diré occipital.
Que jo només som un robot
i avui pas de tot.