Ja tenc Batiscafo Katiuscas!!!

…dels nostres admirats Antònia Font, és clar.
I he de dir que encar estic més entusiasmat: el disc el porte al cotxe, a l'iPod i el tinc guardat al mac, així que el vaig sentint pel carrer, mentre vaig a Sagunt o a l'escola de ma filla, mentre escric al bloc… per tot arreu, i no em canse.
Com ells mateix diuen a sa seua web, es tracta d'un disc més fosc, més malencònic, on deixen un poc de banda la seua dèria futurista –encara que és irrenunciable el seu cosntant homenatge als artilugis i ginys que la vida moderna ha creat, com ara batiscafos i aeroplans– i apareixen, fins i tot, reflexions sobre la vida quotidiana –obres, mundances de pis– però, és clar, no d'una manera coherent i assenyada, sinó sempre evocadorament, figurativament. La lletra que més em commou és la de Bamboo: un tauronet petit conversa amb sa mare taurona i li demana:

–Mama, qui som?
Es papà diu que som es seu tigretón.
–Bamboo: ets tu
aigo de fruites, tiramusú…

I a mi se'm salten les llàgrimes. Més:

-Mamà, avui
m'he clavat un fil coco dins un ull.

–Bamboo: ets tu
canya de sucre, mousse de iogurt.

La producció ha experimentat, per al meu gust, una millora respecte als primers discs, fins i tot respecte a Taxi, en el sentit de què s'arrisquen a embrutar més el so, tot i que encara em sona tot un poc massa ordenat i net, i a fer de l'electrònica i del so, en general, un element de la composició mateixa, que accentua el caràcter de les cançons i no es limita a ser el seu vehicle transparent. Això es nota molt a Batiscafo Katiuscas!!! i la pròpia Bamboo, que comparteixen pad, llit de guitarres amb overdrive i theremin –aquest últim, un instrument tan futurista com un irradiador del port.
Ja aniré dient més coses.