De Reis Mags, de nou

Torne amb un tema nadalenc, ara que ja s'han passat, els Nadals i els seus efectes nocius –altre dia us parlaré en un altre lloc de quilos i herpes, tema més poètic del que sembla a primera vista–. Quan a penes comencavem amb aquest bloc, ja vaig publicar un poema d'Eliot que parlava del viatge dels Reis d'Orient
Una amiga ens ha ensenyat, a mi, a ma filla Úrsula i al seu fill Marc, aquests versets que sembla que és tradició recitar al Rei per tal d'obtindre regals. Qui no els diu, no en rep cap. La meua amiga es diu Beatriu, i és originària de Massanassa, a l'Horta Sud. Diu això:

Senyor Rei, jo estic ací,
Casques i torrons són per a mi,
Palla i garrofes
Per al seu rossí.

Després, resulta que a la Plana Baixa també tenen una versió del mateix verset, però amb la important variació que la canten, i que es diu El Tirorí.

Tirorí, tirorí!
Senyor Rei, jo he vingut ací,
Casques i avellanes, totes per a mí,
Palla i garrofes,
Totes per al seu rossí.

Me l'ha ensenyat una amiga de Borriana, amb aquell accent marjalenc tant sexi.