De la por
Hola amiguets i amiguetes. M'estrene al LPN penjant un fragment d'una novel·la que em va impressionar farà ja uns anyets (com passen...). Es tracta de La mujer habitada de Gioconda Belli, una novel·la a la Nicaragua de la lluita sandinista. Vos la recomane de tot cor. Preciosa. (en alcoià: presiosa).
El fragment és un off que un personatge del passat li adreça a Lavínia, la protagonista de la història, la dona habitada. I parla d'un tema que m'és especialment interessant: la por i com t'immobilitza. Però jo ho explique fatal... millor la Belli.
"[...] El miedo es oscuro y a la vez brillante. Rodea sus pensamientos cual red que se atenazara hasta provocar la inmovilidad, igual que la picadura de las serpientes amarillas de nuestras selvas. Yo sentí miedo muchas veces. Recuerdo la primera visión de las bestias sobre las que llegaron los españoles. Al principio creímos que juntos formaban un solo cuerpo. Los pensamos dioses del inframundo. Pero morían. Ellos y sus bestias morían. Todos eramos mortales. Cuando por fin lo descubrimos, era tarde. El miedo nos jugó sus trampas."
Gioconda Belli, La mujer habitada, Editorial Txalaparta
4 comentaris :
Un poema per combatre, o no, aquesta por, dallapicola:
A l'alba,
així s'acaba un món.
L'ahir,
aquell altre
visitant potser
ni va venir; el dubte sí
que ve,
a l'alba.
La nit, només la nit,
només la mare aranya,
mare de tothom, ens amortalla
amb fils de seda negra, elabora
l'ou en què morim
foscos, ho comprova
i se n'endú el secret
a l'alba.
Jo que havia
vingut per a l'amor etern
i no puc quedar-me!
Ja vos contaré una història que vaig viure i que tenia relació amb el llibre de Gioconda Belli.
Benvingut, estimat dallapiccola.
comptaré les hores fins el seu relat...
Ací et passe un enllaç perquè pugues llegir una entrevista molt interessant publicada avui a El País, justament sobre aquest tema de la por. A veure si tenim sort, punxa ací
Publica un comentari a l'entrada