Cançó de primavera

M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars, ell va arribar.
Venia xiulant com un infant
tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt, els anava escampant.
El voltaven les abelles
duia un barret de roselles
i a la bandolera ens duia la primavera
el vint de març.

M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son, intuir com
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d'una perdiu
i del conill, la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera em duia la primavera
el vint de març.

M'hauria agradat estar despert
jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol, amb un flabiol.
I haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil perquè no sabia
que a la bandolera ens va dur la primavera
el vint de març.