dilluns, 19 de gener de 2009

Hivern a l'horta nord

Una de les millors coses d'haver vingut a l'horta a viure és poder presenciar els canvis d'estació. A ciutat, just ets conscient del canvi per la temperatura i per la mida de samarretes i faldilles. Ni tan sols al mercat n'ets sabedor: pots comprar tomata al desembre, maduixes al febrer... A l'horta és tota una altra cosa. A l'horta, les estacions es veuen.

Uns dies abans que arribés l'hivern, els camps i els vorals s'omplien de petits caps grocs: l'agret, per ací conegut com a pambetxo. Ara mateix el domini de l'agret és absolut. És cert que la raveníssia també ha aparegut, molt bella. Però mira jo sóc més d'agrets.



Pel que he pogut esbrinar, la relació dels conreadors de taronja amb l'agret pot ser doble. Hi ha qui és més de tenir el seu camp asseaet i es dedica a matar l'agret, i qualsevol altra herba, així que aboca el cap, amb la seua motxilla justiciera. Encara sort que hi ha els altres. Aquells que bé perquè són uns deixats, bé perquè saben que l'agret consumeix l'excés d'humitat que, altrament, faria malbé la taronja, deixen créixer l'agret a plaer. De l'agret, de la taronja, i nostre.


Diria que hi ha poques coses que superen la bellesa d'un camp de tarongers, tot de fruit, arrenglerat per una manta d'agrets. El verd, el taronja, el groc. En aquests moments entens l'enveja que ens tenen els catalans.

8 comentaris :

Cigonya ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Cigonya ha dit...

En llegir el teu post, caro amico, em preguntava com deu ser l'hivern a l'horta sud, quins han de ser els matisos que el diferencien del del nord i, catalana com sóc, se m'emporta l'enveja, efectivament. Petons des del terrat.

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...

Quins catalans? Els de Xert i el Delta, terra de taronges? Els d'Alcoi, puc dir que sí; però ells ho tenen ben a prop, només entrar a La Gallinera. Molt bé, Àlex.

Begonya Mezquita ha dit...

Volies dir Xerta, Manelalcoià? Xert és al Maestrat, no pas al Delta, no és cert? :P

Àlex Andrés ha dit...

no cal dir que això dels catalans (septentrionals, val a dir) només ho he fet servir com a contrapunt divertit d'un post tan i tan valencianet.

Llàstima no haver tingut més temps per penjar alguna foto de major qualitat (potser el problema és meu i mai no faré una foto que transmeta l'emoció de cada migdia en tornar de l'insti i trobar-me amb eixa flassada d'agret)

Olga ha dit...

Les denominacions partidistes i parcials de l’Horta, nord o sud, responen inequívocament a un punt de vista interessat i centralista del poder. Què hi ha al bell mig? El cap i casal.
És com dir el Llevant feliç en referir-se a nosaltres. Des d’on? Des de l’altre casal (de cap, res). Per als illencs, ben segur que som el seu Ponent. El seu casal però té menys pes específic per triar denominacions oficials que el tros de terreta que es troba al lleig mig de la planura central.
I tornant a l’horta, no us n’oblideu que al camp, vull dir al Camp de Morvedre, en queden uns poquets de tarongers.

Àlex Andrés ha dit...

Olga: mhaperdut

Olga ha dit...

Oh! Disculpa'm. Menheanatunpoc.