dissabte, 24 de gener de 2009

Tres en u

1
Tres petites aplicacions sense les quals no em puc passar
Odie el Word. Fins i tot odie l’OpenOffice o el Pages, i totes aquelles suites ofimàtiques que et creen més problemes que et resolen i que mediatitzen, amb les seues estúpides rutines i funcionalitats suposadament intel·ligents, el procés creatiu d’escriure. Te tracten, a vegades, com si fores bovo i no saberes el que vols fer: no intenteu ajudar-me més, no em canvieu el format del que escric, no em suggeriu més sinònims, per favor.
Des que vaig descobrir-lo, use Scrivener, que és com una màquina d’escriure, ni més ni menys, i que tot i que té algunes funcionalitats afegides, el que més m’agrada d’ell és entrar en el mode de pantalla completa i escriure sense distraccions, ni menús, ni punyetes de formats –que per això ja està el QuarkXpress–. I, per damunt de tot, no em fa més imbècil del que sóc.


Quan, ara fa més d’un any, vaig estar actualitzant el disseny i l’estructura d’aquest bloc i del Bloc is bloc, anava cercant un gestor o client RSS que tinguera una sèrie de funcionalitats:
  • que anara amb Mac
  • que fera amb dignitat el seu treball d’informar de les darreres actualitzacions dels meus llocs favorits; ja sabeu que quan a un li agrada guaitar el que van dient els altres, això de anar obrint pàgines de favorits amb el navegador és una tasca consumidora de temps i banda. Amb un lector de feeds, te n’assabentes a l’instant de qui s’ha actualitzat i t’estalvies d’anar fent el repàs d’un en un
  • que permetera crear arxius OPML amb un cert control per injectar-los després en Feed Burner o Feed informer, per a crear així linkrolls, com el que hi hagué un temps ací, a LPN
Em vaig trobar amb BlogBridge, una aplicació java –això vol dir que és multiplataforma–, de codi obert, que té una interfície intuïtiva i atractiva, i que fa la seua feina a les mil meravelles. A banda, té algunes funcionalitats molt interessants, com ara la possibilitat de crear smartfeeds a partir d’una etiqueta del del.icio.us o consultar llibreries temàtiques de feeds, publicar directament al bloc, i moltes d’altres que podeu mirar ací.


La darrera incorporació a la meua col·lecció d’aplicacions favorites és Spotify. És una mena d’iTunes remot: pots sentir la música que vulgues sense tindre els arxius emmagatzemats al disc dur i, a diferència de les ràdios d’internet, pots triar el que vols escoltar. El seu catàleg no és encara exhaustiu, però si el suficientment ample com per a no parar mai de trobar noves tonades. Hi ha versions debades i de pagament. La gratuïta funciona amb publicitat, però en el poc de temps que el tinc, encara no m’han colat cap anunci. Com que està en fase beta, cal rebre una invitació per a accedir-hi. Si hi esteu interessats, em queden unes poques per repartir, així que feu-me dos quinzets.


2
M’agrada molt el portal de Terricabras, on llig una entrevista amb Noam Chomsky: no comenta gran cosa respecte a Obama, però expressa el seu recel contra tota la classe política americana, en general, i la poca confiança que li inspira el nou president.
Jo tampoc no em fie, ni gens ni mica, d’Obama, però no cal menysprear el poder transformador de la il·lusió de milions de persones arreu del món. Si les expectatives que ha suscitat Obama són indicatives d’alguna cosa, ho són de la urgència dels humans per a ésser redimits. El primer pas per a un canvi és que el personal el senta necessari i, sobre tot, que el crega possible. Després, l’Obama farà poc o molt, però cal reconèixer-li que a través de la seua persona s’hi haja catalitzat aquest sentiment global, que abasta totes les races i nacions d’aquest pobre món. Aquest capital de sinergia transformadora no el va tindre ni el nostre senyor Jesucrist en el seu moment.
Mireu ací, si encara no les heu vist, les fotos que va publicar el Boston Globe, del moment de la presa de possessió.


I heus ací el fantàstic cartell de Shepard Fairey, on el protagonisme el comparteixen el grafisme retro i la tipografia Gotham.

3
Em sent passablement segur dels meus afectes i del meu lloc al món, una certesa que no recorde haver tingut mai abans. Les potes sobre les que es basa la meua felicitat: parella, filla, treballl, LPN.
Us estim a tots igual, i a en Jori Hulkkonen també:



http://www.myspace.com/jorihulkkonen
http://jorihulkkonen.com/
Tots els vídeos al youtube.
I si teniu una estona, no vos perdeu les tres parts de So Run The Tears As Wine
1, 2, i 3.

5 comentaris :

Vent d Cabylia ha dit...

Què interessant tot!! I l'Spotify promet... Al gmail.com de ventdcabylia pots enviar una invitació!?

Vent d Cabylia ha dit...

Ja no em cal, que acabe de vore l'Òscar també n'ha parlat i ha oferit un lloc on fer-se autoinvitacions. Quina casualitat...

Olga ha dit...

Nosaltres també t'estimem, i molt.

M'agradaria acceptar la invitació però no sabria ben bé què fer amb ella. Em perd pels fils de l'ofimàtica i dels neologismes que s'hi refereixen. Jo vaig ben justeta amb el Word, sóc d'una espècie prehistòrica que amb mi s'extingirà.

Les meues quatre potes són molt semblants a les teues: família, Mercè, LPN i treball. Encara que aquesta darrera va un poc coixa; per a mi, com per a Pavese, lavorare stanca.

Amadeu Sanz ha dit...

Vicent, no crec que siga tanta casualitat, perquè l'Spotify és una d'aquelles innovacions tan cool amb la xarxa ens sorprén, això si, cada vegada amb menys freqüència. No sé el que trigarà a ser de pagament, com el Zatoo, però per ara gaudim-ne.
Olga, si et trobes perduda però tens interés, puc fer u petit tutorial. És molt senzill. Si te les apanyes amb el Word, amb l'Scrivener fliparies: molt més senzill i molt menys intrusiu: és transparent i no et fa sentir que estàs usant un programa, sinó que ets a soles amb el teu discurs. Això si, només per a mac. Tinc entés que hi ha coses semblants per a windows; de fet, la get que fa l'Scrivener recomana açò per a windows: Page four.
Au, cacau.

Olga ha dit...

Ja m'he baixat l'Spotify.
Millor dit l'Spotiflipeeeeeeee!

Gracis.