diumenge, 4 de gener de 2009

Com l'arbre, créixer



Arriba el nou gener nou i els pensaments imprecisos. Avui voldria créixer com un arbre àvid de saba i de vida. Un arbre d'ombra espessa que eixamplava cada branca, que es nodria de la llum i de la terra. Ben pregones les arrels, les plantes dels meus peus. Sota una pluja nova créixer, créixer com l'arbre que guaitava cel amunt, perquè avui en faig quaranta-un.

11 comentaris :

ginjol ha dit...

Moltes felicitats. Jo ja fa uns mesos que els tinc. Es porta bé. Ja he anotat el teu insti per al 9 de febrer. Ja ho concretarem. Per cert, la prosa (poètica) "Com l'arbre créixer, preciosa.
Una abraçada.

Amadeu Sanz ha dit...

Moltes felicitats, Begonya. Ja queda menys.

Príncep de les milotxes ha dit...

Sempre vaig pel teu davant... I com diu gínjol es duen molt bé, sempre que no els tanques a la butxaca. Als anys els ha de pegar l'aire, també l'aigua de la pluja i visitar illes i coves per valorar l'existència.
Una abraçada i moltes felicitats. M'agrada -diria jo- la surera?

novesflors ha dit...

Moltes felicitats i, au, a créixer s'ha dit.

Begonya Mezquita ha dit...

Volia dir: "Que els déus tots em conserven, fins l'hora en què cesse aquest aspecte de mi, la noció clara i solar de la realitat exterior, l'instint de la meua inimportància, el consol de ser petit i de poder pensar a ser feliç", però això ja ho va dir Pessoa.
Gràcies per la vostra paraula que avui s'arrecera a l'ombra d'aquesta surera màgica. I creix, més o menys.

Àngels ha dit...

Moltes felicitats flor de taronger. Et desitge ser molt feliç, tu saps com fer-ho.Molts petonets.

Olga ha dit...

Feliciwais, ma petite!

Acabe d'arribar, just per obrir els regals de ses majestats i per encetar un bon any de treballs i feina. Vinc però amb les butxaques plenes de pedres i de bosc, carregada d'energia.

Que tingues un feliç quaranta-un nou.

Àlex Andrés ha dit...

41 i l'enteniment que no acaba d'arribar.
Felicitats.

Begonya Mezquita ha dit...

Encara no he parat de celebrar el traspàs a l'altre costat de la quarantena. A casa, a l'escola, al carrer, els pas dels anys congrega les ànimes.
I l'enteniment, que arribe si arriba o ha d'arribar i, si no, que no arribe!
Agraïda, amics.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.