Com l'arbre, créixer
Arriba el nou gener nou i els pensaments imprecisos. Avui voldria créixer com un arbre àvid de saba i de vida. Un arbre d'ombra espessa que eixamplava cada branca, que es nodria de la llum i de la terra. Ben pregones les arrels, les plantes dels meus peus. Sota una pluja nova créixer, créixer com l'arbre que guaitava cel amunt, perquè avui en faig quaranta-un.
11 comentaris :
Moltes felicitats. Jo ja fa uns mesos que els tinc. Es porta bé. Ja he anotat el teu insti per al 9 de febrer. Ja ho concretarem. Per cert, la prosa (poètica) "Com l'arbre créixer, preciosa.
Una abraçada.
Moltes felicitats, Begonya. Ja queda menys.
Sempre vaig pel teu davant... I com diu gínjol es duen molt bé, sempre que no els tanques a la butxaca. Als anys els ha de pegar l'aire, també l'aigua de la pluja i visitar illes i coves per valorar l'existència.
Una abraçada i moltes felicitats. M'agrada -diria jo- la surera?
Moltes felicitats i, au, a créixer s'ha dit.
Volia dir: "Que els déus tots em conserven, fins l'hora en què cesse aquest aspecte de mi, la noció clara i solar de la realitat exterior, l'instint de la meua inimportància, el consol de ser petit i de poder pensar a ser feliç", però això ja ho va dir Pessoa.
Gràcies per la vostra paraula que avui s'arrecera a l'ombra d'aquesta surera màgica. I creix, més o menys.
Moltes felicitats flor de taronger. Et desitge ser molt feliç, tu saps com fer-ho.Molts petonets.
Feliciwais, ma petite!
Acabe d'arribar, just per obrir els regals de ses majestats i per encetar un bon any de treballs i feina. Vinc però amb les butxaques plenes de pedres i de bosc, carregada d'energia.
Que tingues un feliç quaranta-un nou.
41 i l'enteniment que no acaba d'arribar.
Felicitats.
Encara no he parat de celebrar el traspàs a l'altre costat de la quarantena. A casa, a l'escola, al carrer, els pas dels anys congrega les ànimes.
I l'enteniment, que arribe si arriba o ha d'arribar i, si no, que no arribe!
Agraïda, amics.
Publica un comentari a l'entrada