dimarts, 5 de gener de 2010

La plenitud dels temps

Per via Rebelión, me n’assabente d’aquesta perla, un article de don José Antonio Atanet Paniagua en La Opinión de Murcia, un diari de Editorial Prensa Ibérica, a la qual pertanyen també Levante-EMV i Información. En l’article, a propòsit de la reedició del diari Público del recull d’articles de Manuel Sacristán, Pacifismo, ecologismo y política alternativa, Atanet s’aplica, com a epígon dels grans telepredicadors neocons, a etzibar bastonades a Sacristán, tot posant en qüestió el seu mètode científic però, sobretot, acusant-lo de pontificar, en la cadena SER
'ex cátedra' y sin fundamento sobre lo humano, lo divino, lo animal y lo vegetal, cuidando siempre de resultar originalísimo en cuya procura vomita sandeces sin cuento….
Res d’extraordinari en l’univers ciberfatxa: l’insult gratuït, l’absència d’argumentació, el rebuig a la racionalitat. El que ignora el pobre Atanet és que Manuerl Sacristán va morir fa vint-i-cinc anys i que mai no va ser comentarista de la SER.
El perfecte ridícul del mentider Atanet s’estén a redactors, periodistes, direcció i peasso professionals de La opinión que tingueren la responsabilitat de supervisar la publicació d’aquest article. No sé que en pensaran els lectors i lectores, la confiança i intel·ligència dels quals ha estat traïda i insultada. Espere que hi haja hagut alguna mena de rectificació per part del periòdic.
Altres que continuen enfangant-se són els rectors espanyols. Vegeu, si no, el que deia des de la seua còmoda trona catedralícia Javier Martínez, arquebisbe de Granada:
La mujer que aborta mata a un niño indefenso y, por tanto, da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar de su cuerpo.
Vos remet al comentari d’Ignacio Escolar.
El que volia compartir ací és una cita de Manuel Sacristán, que apareix en el primer article del llibre esmentat abans:
La principal conversión que los condicionamentos ecológicos proponen al pensamiento revolucionario consiste en abandonar la espera del Juicio Final, el utopismo, la escatología, deshacerse del milenarismo. Milenarismo es creer que la Revolución Social es la plenitud de los tiempos, un evento a partir del cual quedarán resueltas todas las tensiones entre las personas y entre estas y la naturaleza, porque podrán obrar entonces, sin obstáculo, las leyes objetivas del ser, buenas en sí mismas, pero hasta ahora deformadas por la pecaminosidad de la sociedad injusta.
Sense la terra promesa, sense una resolució històrica de la dialèctica de la lluita contra l’opressió, podem almenys, que collons, celebrar les petites victòries: sembla que ahir el Ministeri de Cultura va ordenar la paralització dels enderrocs al Cabanyal. Rita Barberá i el govern valencià ja han anunciat que no es rendeixen, que la lluita continua.

2 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Quants fronts oberts ens queden per tancar!
I si no podem tancar-los, estirem perquè segur que tomben, tomben, tomben...

Bon any.

Olga Gargallo ha dit...

La plenitud dels temps de penúria moral. Jo me'n vaig.