diumenge, 19 de desembre de 2010

PISA, manifestacions i altres fandangos

PISA

Ja tenim un nou informe PISA i els gurus de les polítiques educatives ja s'hi han posat. Algú, afortunadament, ha constatat la correlació entre el desenvolupament social i cultural de les famílies i els resultats acadèmics de l'alumnat, almenys pel que fa a competència lectora:
La correlación estadística dice, a grosso modo, que los hijos de los padres con un capital cultural y escolar superior leen más y mejor, independientemente de que el texto sea continuo o discontinuo, y que los hijos de padres con un capital económico superior demuestran una disposición y competencia lectora también superior. Lo más espinoso, me parece a mi, algo que apenas se ha tocado en ninguno de los comentarios periodísticos a este respecto es que, tal como explica el estudio “la relación es fuerte y explica el 46% de la variación en el rendimiento entre países: en Turquía y México, donde el 58% de los estudiantes pertenecen a los grupos sociales más desfavorecidos y en países como Chile, Portugal, España, Italia y Polonia, donde la proporción alcanza más del 20%, lo que les plantea más retos y dificultades que a países como a Noruega, Australia, Islandia, Canadá o Finlandia donde la proporción de los estudiantes desfavorecidos es menor al 5%”.
La cita és de Joaquín Rodríquez, en el seu molt recomanable bloc Los futuros del libro.
És, si fa no fa, el que ve a dir Diane Ravitch respecte a la situació del fracàs escolar als EUA. El funcionament dels sistemes educatius són l'espill de l'estructura social i econòmica de cada país i, a pesar que puguem trobar-hi exemples heroics de desclassament, persisteix aquest incòmode determinisme.

Manifestacions

Aquesta setmana hi ha hagut mobilitzacions a escala europea contra les polítiques de destrucció de l'estat del benestar que han sigut i que vindran. Així, a Grècia han viscut la vuitena jornada de vaga general. Ahir de vesprada, a la manifestació de València, no n'erem ni dos mil personetes. Estic acabant un número d'Intersindical, que és la revista cosina de l'Allioli però abasta l'activitat de la Intersindical valenciana més enllà de l'àmbit educatiu. Hi ha un reportatge sobre el model de funcionament de la mobilització a França, on es va imposar el poder de decisió de les bases sobre el de les cúpules sindicals, a través de la vaga reconduïble, una idea que evoca allò del poder dels soviets –els soviets dels inicis de la revolució, no els que van vindre després.  Buscant fotos amb llicència creative commons, per a la revista m'he trobat algunes molt xules, com aquesta de PrinNews.

φοιτητικοί σύλλογοι

Fandangos

En articles anteriors d'aquest bloc, s'ha glossat la mort d'Enrique Morente i, modernistes com són els qui ací escriuen, s'ha insistit en el caràcter avantguardista del cantaor. En efecte, l'aposta per rompre esquemes i de carregar amb riscs diversos de l'artista Morente és una de les fites de la música popular: Omega és, per a mi, un dels grans discs de finals segle XX. Tanmateix, volia jo recordar el seu vessant més íntim, amb l'acompanyament de la guitarra de l'Habichuela, fent uns fandangos del Adorno, un pal que ara no té el prestigi ni el consens de, per exemple, la buleria, però que a mi, ben cantats, em posen la pell de gallina.




Per a sentir-lo, necessiteu un navegador que suporte el tag audio d'html5, com Safari o Chrome. No sé per què, continua sense anar-me amb Firefox.

1 comentaris :

Jordi Riera ha dit...

Hola!

He trobat aquest bloc així de casualitat i he vist aquest gadget amb música que teniu a aquest post.

Com l'heu enganxat ací? De quina web és? Moltes gràcies ^^ Si em contesteu, us agrairé que ho feu al meu bloc, així m'asseguraré al 100% de llegir la resposta i de seguir-me passant pel vostre espai.


Salut i força al canut! (que no és res per malpensar)