Poemes de Norman MacCaig (3)
SUPERVIVENTS
L'últim llop d'Escòcia
fou mort fa dos-cents anys.
M'agradaria trobar-me'l.
No li preguntaria
per què obria la gola del cérvol i
esquarterava munts de llebres en peces.
No li preguntaria per què udolava
en la vall i enfonsava delicadament
una pota en un torrent de muntanya.
–Ell no tindria res a preguntar-me
excepte `Per què sóc
l'últim llop d'Escòcia?´
Jo sabria què volia dir això,
perquè sóc l'últim de la meua raça,
com ho ets tu, i ella, i ell.
Ens miraríem amb estranyesa l'un a l'altre
abans que se'n tornés saltant cap a la seua mort
i jo posés de nou un peu
perillosament en el segle vint.
[Maig 1976]
SURVIVORS The last wolf in Scotland / was killed two centuries ago. // I'd like to meet it. // I wouldn't ask / why it opened the throats of deer and / tore mountain hares to pieces. / I wouldn't ask why it howled / in the corries and put one paw / delicately in a mountain torrent. // –It would have nothing to ask me / except, `Why am I / the last wolf in Scotland?´// Iwould know what it meant, / for I am the last of my race / as you are, and she, and he. // We would look strangely at each other / before it loped back to its death / and I again put one foot / dangerously into the twentieth century. [May 1976]
DOS AMICS
L'última paraula que l'un va dir
fou el meu nom. L'última paraula
que l'altre va dir
fou el meu nom.
Els meus dos amics
no es van conèixer mai. Però quan van dir
l'última paraula
es van parlar l'un a l'altre.
Estic orgullós d'haver-los donat un llenguatge
d'una paraula, un espai estret
en el qual, sense saber-ho,
es van trobar finalment.
[Febrer 1978]
TWO FRIENDS The last word this one spoke / was my name. The last word / that one spoke / was my name. // My two friends / had never met. But when they said / the last word / they spoke to each other. // I am proud to have given them a language / of one word, a narrow space / in which, without knowing it, / they met each other at last. [February 1978]
L'últim llop d'Escòcia
fou mort fa dos-cents anys.
M'agradaria trobar-me'l.
No li preguntaria
per què obria la gola del cérvol i
esquarterava munts de llebres en peces.
No li preguntaria per què udolava
en la vall i enfonsava delicadament
una pota en un torrent de muntanya.
–Ell no tindria res a preguntar-me
excepte `Per què sóc
l'últim llop d'Escòcia?´
Jo sabria què volia dir això,
perquè sóc l'últim de la meua raça,
com ho ets tu, i ella, i ell.
Ens miraríem amb estranyesa l'un a l'altre
abans que se'n tornés saltant cap a la seua mort
i jo posés de nou un peu
perillosament en el segle vint.
[Maig 1976]
SURVIVORS The last wolf in Scotland / was killed two centuries ago. // I'd like to meet it. // I wouldn't ask / why it opened the throats of deer and / tore mountain hares to pieces. / I wouldn't ask why it howled / in the corries and put one paw / delicately in a mountain torrent. // –It would have nothing to ask me / except, `Why am I / the last wolf in Scotland?´// Iwould know what it meant, / for I am the last of my race / as you are, and she, and he. // We would look strangely at each other / before it loped back to its death / and I again put one foot / dangerously into the twentieth century. [May 1976]
DOS AMICS
L'última paraula que l'un va dir
fou el meu nom. L'última paraula
que l'altre va dir
fou el meu nom.
Els meus dos amics
no es van conèixer mai. Però quan van dir
l'última paraula
es van parlar l'un a l'altre.
Estic orgullós d'haver-los donat un llenguatge
d'una paraula, un espai estret
en el qual, sense saber-ho,
es van trobar finalment.
[Febrer 1978]
TWO FRIENDS The last word this one spoke / was my name. The last word / that one spoke / was my name. // My two friends / had never met. But when they said / the last word / they spoke to each other. // I am proud to have given them a language / of one word, a narrow space / in which, without knowing it, / they met each other at last. [February 1978]
4 comentaris :
Gràcies, Manel, per introduir-nos els poemes d'aquest MacCaig, eixut com el whisky.
I com ell, de sabor perdurable i penetrant, com de turba. Continuarem la sèrie perquè crec que s'ho val.
Amb la LUEV d'Amadeu i els scotish poems de Manel aprendrem bona cosa de llengua i literatura.
Hasta Luev!
Apreciats amics: són ben bonics , senzills i profunds aquest poemes del MacCaig; m'ha arribat, fons, els tercer i darrer.
Impressionant!
Publica un comentari a l'entrada