Bizkaia maite

Sempre passa durant aquests dies de l'any. A penes han caigut quatre fulles dels arbres i la pluja més o menys llegendària encara no ha fet acte de presència, i el dia ja és més curt però quasi no es nota, i no refresca ni miquiua… però un sent que l'estiu ja fa temps que se n'ha anat amb les seues coses. Acate el tòpic que m'ancora a la infantesa i per conjurar la nostàlgia que avança amb les passes suaus de la tardor us faig a mans aquesta cançó de J. A. Irigarai i Benito Lertxundi, Bizkaia maite, que ja fou enregistrada en 1977 i que jo conec per l'àlbum Zuberoa/Askatasunaren semeei (1981) del cantautor d'Orio. Aquesta ha estat la principal banda sonora de l'estiu esfumat (mai millor dit), entre els verds de Biscaia, Amoroto, Lekeitio, Atxurra, Gaztelugatxe, Gernika, Forua, Mundaka, Ea, Ispaster, Munitibar, Ondarroa, Markina… entre els laberints melòdics de l'èuscar, per les carreteres ombriues, amb la remor (no us ho creureu) del Cantàbric, per les pàgines de Philip Roth i la seua Trilogia americana, aquest poema sonor que de seguida penetra els nítols i que tanmateix tant es resisteix a ser cantat, aquests versos d'amor a la terra, sarzits de metàfores senzilles, irremeiablement estellesianes, feminitzadores de la terra-mare, de la terra-amant, de profunditats perdurables, els poemes que dibuixen el paisatge, les paraules que omplin el silenci enterc d'una natura guanyada pam a pam pels euskalduns i tanmateix irredempta en moltes de les seues solituds com una companyia discreta, la cançó d'un viatge que s'assembla molt al de la vida, l'harmonia de dues veus que s'acoblen.

BIZKAIA MAITE 

Bizkaia maite
atzo goizean ikusi zindudan
soineko zuriz jantzia
buruan orlegi bihotzean sua
nere gogoaren ertzatik pasatzen.
Zure usain gozoa,
lana, amodioa, itsasoa,
nere baitan sartzen.
Atzo goizean entzun nuen
zure berbaren oihartzuna,
zure kantaren fereka,
bihitzean kilika
eta ohiartzunaren haunditasunean
murgilduz joan nintzen
jausika, hegaka.
Bart arratsean
arbasoen baratzaren ondoan
bertsotan eta dantzan
lotu zinen alai piper eta gatza
sabel emankor.
 Bizkaia maite
atzo goizean ikusi zindudan
soineko zuriz jantzia
buruan orlegi
bihotzean sua.
Olerakari
penatuaren gozo eta mina
amodio eta kanta
zure berba lehun,
zure gatzaren bizia,
zure burdinaren goria dira gaur
neretzat aterbe.
 Bizkaia maite
atzo goizean ikusi zindudan
soineko zuriz jantzia
buruan orlegi
bihotzean sua,
lirain, sendo, eder.

ESTIMADA BISCAIA Estimada Biscaia, / de matí et veia / vestida de blanc, / verd al cap, foc al cor, / esvelta, sòlida, bella / quan passaves al costat del meu desig, / la teua dolça olor / el treball, l'amor, el mar / s'apoderaven de mi. / Al matí escoltava / l'eco de la teua parla / la carícia del teu cant / esglai al cor / i surant en el fons del teu eco / me n'anava saltant, volant. / Al vespre / al costat de l'hort dels / avantpassats / improvisant versos i danses / alegre, sal i pebre, / pit prolífic. / Estimada Biscaia, / de matí et veia / vestida de blanc, / verd al cap, foc al cor. / consol i dolor del sofert poeta, / amor i cant, / la teua parla suau / la teua viva energia / la força del teu ferro / són avui el meu refugi.