dilluns, 10 de setembre de 2012

De sexennis

Si no hagués estat pel periple novenari que ciclícament celebra Morella cada sis anys tot recordant les bondats de la Marededéu envers els malalts, la resta dels valencians no estaríem del tot segurs d’entendre el concepte cronològic de sexenni. De fet, ha estat ara, fa uns quants dies, quan hem pogut recuperar el significat literal de la paraula sexennium com a període de sis anys, i hem oblidat el Decret llei 1/2012 del Consell pel qual aquest espai de temps es redueix a la meitat i el reconeixement de la seua aplicació resta suspés sine die

Gràcies a les festes morellanes de l’agost sexennal, amb l’alegria de les danses i les desfilades gremials, ens hem encomanat de força i solemnitat per emprendre la nostra cavalcada. Cada dia d’aquesta setmana que avui encetem en tenim programada una: l’11S Diada, 12S jornada de lluita al sector públic, 14S inici de curs a Secundària, 15S marxa a Madrid per defensar el futur, 17S jornada de lluita ferroviària… són les nostres desfilades setmanals, els actes que van marcant el ritme d’allò que hauria de ser i no és. Els quilòmetres de protestes que portem al llom… no hem d’oblidar que, tot i la joia del sexenni morellà, enguany estan acomplint-se els mals averanys dels anys bisexts: “de l’any de traspàs no te’n fiïs pas”, “l’any de traspàs no sembres que no colliràs”…

Les malastrugances paremiològiques referides als anys múltiples de quatre, les prediccions azteques i d’altres pobles regits per la cosmogonia que vaticinen la fi del món abans que concloga aquest any funest o el pronòstic d’aquesta societat malalta i resolta a base de decrets-llei no són suficients per anihilar-nos. Esperarem, entre desfilades i marxes, el proper sexenni.