Les paraules

Hi ha tristesa darrera / les paraules, lents carros / en corrua que porten / runa de tu, molt tedi / de tarda de diumenge, / temor de dany. Se't tanquen / llibres i amics, els llavis / de les coses. Malèvols / aprenents d'homes grisos / t'encalcen per difícils / retorns a Déu. Intentes / amagar-te ben dintre / del teu hivern, on puguis / amb tants records encendre / l'últim foc. Després mires / amb ulls ja buits i penses / a dormir. Però encara, / a les palpentes, vénen / ferida porcellana, / nocturna seda, i / des d'una aigua profunda, / veus d'oblidats, intacte / vidre vell de paraules. / Salvador Espriu