Sentiment de Puresa
Aquest poema el volia penjar Anna però ja que no ho ha aconseguit ací el deixe jo. Gaudiu d'ell!
SENTIMENT DE PURESA
(petit homenatge als mestres)
Em trobe despert a la nit
llegint,Vicent,els teus escrits.
Ovidi, escolte de fons
una melodia que m’és a dins,
un sentiment de puresa
creix dins de mi.
Les teues lletres, Vicent
la teua veu, Artiste
plenen, amb barres d’or,
la meua sang.
Cinc barres d’or
i quatre de sang.
Sé que també és a dins
la força dels que encara ignore
Joan, Raimon, Vicenç, Lluís...
No se vos ha de perdre,
no vos escolte,
però sou a dins.
Al igual que a vosaltres
Tambe dins meu sent una flama,
flama que s’està encenent,
flama d’un poble en moviment,
flama d’un sentiment,
la flama de la nostra gent.
Per vosaltres, mestres,
per la terra, per la puresa...
Tots en els que heu encés la flama,
la transportarem, la defensarem,
l’estimarem, l’encendrem...
Tots nosaltres ens unirem,
Lluitarem i vencerem!
Lluís Pascual i Vidal
1 comentaris :
Val. Gràcies pel que em toca xD
He corregit un parell de cosetes que no estaven bé del tot. És que no puc deixar de fer de mestre :-(
Publica un comentari a l'entrada