Pandora en el Congo en El País
Llegint El País del passat dijous 29 de desembre, em trobe a les pàgines de Cultura un article sobre Pandora en el Congo de Sánchez Piñol, autor també d’una La piel fría, llibres ambós traduïts a no-sé-quantíssimes llengües, entre elles l’anglés i l’alemany, i ambdues obres catalogables com a long sellers, és a dir, obres que arriben a vendre una respectable quantitat de llibres durant un període llarg de temps, gràcies a l’acció propagadora del boca a boca i l’orella a orella, per oposició a best seller, que serien obres capaces de vendre enormes quantitats en molt poc de temps, per a després passar a l’oblit dels lectors, no sense haver conegut primer el menyspreu de la crítica. D’altra banda l’article té, en general, un to encomiàstic i celebratiu.
Doncs bé, en tot l’article no s’hi fa ni una sola referència a la catalanitat de l’autor –el seu nom de pila, Albert, és només esmentat en el tercer o quart paràgraf, i és amagat al títol i a l’entradeta, i el cognom Sànchez és ortografiat Sánchez, a la castellana– ni a la llengua original en què va ser escrita i publicada originalment.
O no és així? És conegut, i lamentable, el cas del Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga, concebut i escrit per a ser publicat en castellà i només reescrit, o traduït, al català després de rebre, l’autor i psiquiatra illenc, el rebuig dels editors espanyols. Ignore ara si és el cas de les novel·les de Sànchez Piñol, encara que a l’edició castellana de Pandora figura com a traductor un tal Xavier Theros, la personalitat del qual queda desvetlada ací o ací –també podeu fer un google.
El que jo em tem és que siga la típica ocultació de la catalanitat de l’autor i l’obra, dins del natural apropiament de tot allò que d’exitós, exportable i susceptible d’obtindre un reconeixement o uns guanys econòmics puga eixir de la cultura catalana, per part de la una, gran i lliure, universal, cultura espanyola.
Per altra part, us recomane vivament els articles sobre Sànchez Piñol publicats al nostre bloc amic eLiteratura.
5 comentaris :
Peasso post, amadeu! En tenir una estona de calma, me'l miraré i en podrem parlar. Veig que hi ha molts links i el tema em sembla molt interessant.
Ara, com au de pas, passe per casa com una exhalació, entre compres, paquets, indigestions, agonies, ressaques, ja saps, nadal flatós i gasós!!!
Salut!
A mi no m'estranyaria gens , és més crec que és així de fort i de senzill, el que tu dius.Si açò s'ha fet sempre ara donades les sircumstàncies fins i tot potser fet a proposit. Amadeu el que hem de tenir clar és que des de la "cultureta espanyola" mai es reconeixerà la "catalanitat" d'obres i/o autors. pegaré una ullada mab detall als enllaços.
Una abraçada a tothom i bon any :)
Un parell d'apunts més: La pell freda em va caure de les mans, com ja hem comentat en alguna ocasió. Si, com he llegit en algun lloc, es tracta de la destrucció de l'enemic, amb un dels capítols n'haguérem tingut prou. Em va semblar repetitiu i no hi vaig trobar aquella tensió constant que esperava. No llegiré Pandora, tot i que el tema sembla més atractiu -la construcció de l'amor?-. Ara bé, el problema de l'ocultació que planteges fa tant de fàstic que, si més no, m'alegre del gran èxit d'aquest autor. Res més.
Tens tota la raó en les teves crítiques a la catalanofòbia (boicot als productes catalans?). Dos apunts:
Les obres de Sánchez Piñol s'han publicat directament en català sense problemes.
Ell firma "Sánchez" amb accent castellà, perquè és un nom castellà que s'escriu així. Oi que no escriuríem Sànxes?
Anònim:
Gràcies per les teues puntualitzacions: tens molta raó… D'això del cognom ja me n'havia adonat, de la meua errada i havia pensat d'esmenar-ho, però ara amb els teus uts ja queda clar.
Gràcies per la teua visita, sempre benvinguda, Joan. Que tingues el millor enguany tu també.
Begonya: o bé te l'agafares en mal moment o potser és massa masculina :O
Va de conya, eh ;)
Publica un comentari a l'entrada