Torna Estellés
L'Estellés sempre torna. No em direu que no teniu algun poema seu clavat al cap o al cor. Vaig llegir aquest poema a la facultat, a classe del Jaume Pérez Montaner i ara, al cap dels anys, em torna a cridar des del prestatge. 
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l'ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l'amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m'ha d'arribar d'una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l'amor.
LA LLUNA DE COLORS
(obra completa.9 Ed.3i4)
5 comentaris :
Doncs a veure si fem alguna cosa, Maria.
A mamar tots els versos, que guai!
Àngel, salut! Fa temps que no venies.
La veritat és que açò està una mica avorrit. A veure si amb el bon temps la gent s'anima. L'Estellés puja la temperatura ;)
Quin és aquell poema que parla del pimentó torrat?
Estellés, la veu del nostre poble.
HEM DE FER UN RECITAL D´ESTELLÉS PERFAVOR!!!!
seria per al maig o eljuny... si voleu, en passar el 8 de març ens hi posem. havia pensat en el "coral romput". Parlem-ne, reines! :)
Perfecte coral romput!Jo ja se quin poema vull llegir..
Publica un comentari a l'entrada