mapa mundi
Hauria d’escriure un llarguíssim poema
i un altre i fer un llibre sencer
que donés la volta al món
i tornés a casa després.
Que viatgés fins l’Antàrtida i també a Austràlia
que digués hola a Buenos Aires i a Barcelona
que dormís a Caracas i a l’illa de Creta
que conegués Dinamarca i Dakota del Nord,
Estocolm i Espanya
Florència i la divina França
Gènova i Ghana
Huelva i l’Havana submergida.
I així com totes les lletres, totes les ciutats,
tots els indrets i tots els països.
Mapa del món, quina ínfima presència som?
Banderes als vent, constel·lacions
i cavallets de fira.
Però ara escriure ja no fa per mi. Sóc el món
i visc en les coses.
Naveguen paraules pels llacs veïns,
quin llac he de dibuixar en aquest oli brut?
5 comentaris :
Be water my friend. M'has deixat amb la boca oberta! Quina marxa my sister!...
Molt wai, Begony… M'ha encantat.
És nou d'ara?
mavilín, ja ens agradaria viatjar pel món a una velocitat com la del poema, pim,pam... per cert molt bé, darlin, les imatges del teu bloc.
amadieux, el poema és de desembre de 2004! però, en qualsevol cas és d'ara, posterior a l'illa...
saps que ja tinc la velocitat a 4mg, aquests d'ono si no reclames no et fan res de bo. m'agrada que t'agrade, aquest viatge pel planeta abecedari ;)
Sweet Anna:
què t'és estrany? Potser tens la sensació que el temps ens arrossega cap a noves realitats i tot és efímer, però com tu bé dius quest és el nostre "diari", un racó que ens pertany i que ens ha permés donar-nos mltes coses bones, algunes de les millors que tenim. Jo ho veig així, també estrany però bonic, molt bonic... :D
Publica un comentari a l'entrada