Art & co
No havia estat mai a Arco, la fira d'art contemporani que cada any té lloc al pavelló firal de Madrid. Avui, com una exhalació, he fet un viatge ràpid amb l'Alaris i m'he deixat anar entre milers d'imatges, colors, sons i moviment. I multituds amunt i avall de tots els pelatges. El meu cap, ple a vessar d'una sobredosi d'informació, es col·lapsa i no em permet més que deixar-vos unes imatges robades expressament per a LPN: la paraula i la imatge, un pensament que ompli la immensitat de l'espai, el color, la textura de les paraules, l'art i la poesia.
Una de les novetats d'aquesta 27a edició d'Arco és l'espai de les performances, l'art en viu i en directe. Avui l'acció consistia a escriure una paraula sobre la pell nua de la model. No me n'he pogut estar, grafòmana que és una.
El país convidat d'enguany és Brasil i, entre altres llengües, se sentia el portugués dolç pels passadissos, per les paradetes de revistes de fotografia i de pintura, pels espais de nou format. L'art brasiler, d'una força i una singularitat sorprenents, es defineix contra les dictadures, contra l'aïllament, contra la pobresa institucional, contra la moda, contra la misèria, contra l'encasellament... per la llibertat.
Hi he intuït, més enllà dels verbs, nous llenguatges, barreges expressives, l'obra en un suport tan senzill com el paper enganxat a la paret. L'expressió artística més enllà d'ella mateixa. Tot plegat, la màgia de l'art que crea realitats impossibles. Bona nit.
12 comentaris :
M'agraden aquests posts sobre la marxa, nascuts de l'experiència a flor de pell.
No ho hagués pogut fer d'una altra manera, tenia el temps comptat per al post de dissabte. Salut, Llorenç, avui més que mai, per a tu i els teus.
La foto que ixes tu és molt xula si la mires gran. A mi també m'agrada aquest gènere de post.
Es tractava d'escriure un insult, una paraula lletja que et fera mal i que necessitares traure't de damunt. Difícil escomesa. Em va cridar l'atenció el moviment lleu de la panxeta de la model al ritme de la continguda respiració mentre jo pensava: guarra, sòmines, occipital, capdesuro, tapdebassa, minipímer, poca-solta...
Potser posaré més fotos al flickr. el que he vist, Amadée m'ha encantat.
M’agrada aquest post tan acolorit i icònic. Cada fotografia participa d’aquest llenguatge artístic que lliga imatge i paraula. Has fet un bon recull de lletres i paraules i també un bon intent d’experimentar la traducció in situ i dir-nos, de gairell, que en un “principi” fou “el verb”. Molt aconseguit el teu enginy!
D’altra banda, la teua visita a Arco m’ha recordat les escapades que feia en tren amb el meu germà fa moltíssims anys, en les primeres edicions, quan tot allò era més casolà però no menys interessant. Potser l’any vinent , després de tant de temps, em deixe caure per la fira amb la meua filla.
PD: Aquest post li agradarà més a Mavi que aquells on el llenguatge s’allunya més del carrer, del present...
Com ja deus haver suposat,Ohlga va estar idea de Mavi, aquesta escapada trepidant. A hores d'ara, encara no he acabat de pair tot l'art que m'he empassat.
Per a una altra escapada,si us ve de gust, aviseu-me, plis.
fet! :)
el teu post m'ha recordat un viatge paregut que vaig fer d'adolescent també a madrid a veure no-sé-quina exposició. I m'ha resultat curiós enrecordar-me del viatge i no d'allò visitat. Serà el concepte ítaca. Dic jo.
Ítaca-Madrid? Més lluny, hem d'anar més lluny... amicbentrobat, Àlex, (i records pel clotdelmoro!)
Quina enveja Bego! No t'ho penses! Així ha de swer. Haureu flipat tu i Mavi amb tant d'art. Jo no he estat mai però supose que serà un art ben curiós, d'aquells que no estem acostumats a veure-hi, d'aquells que et fa reflexionar...
L'any que ve fem una cotxà i anem a conquerir ARCO 2009!
Publica un comentari a l'entrada