El jurament del tipògraf

Com els cristians, que juren sobre la Bíblia, com els metges, que tenen el seu jurament hipocràtic, àdhuc com els reis que són lleials, si juren els Furs, el tipògraf ha de tindre també el seu propi jurament. I què jura el tipògraf?
Sens dubte que cada tipògraf tindrà el seu altaret, i jo ja us he parlat ací de Garamond, de Gill, de Renner, de Tschischold, d’Aicher. També de Bringhurst i del seu Elements of a typographic style, damunt del qual no m’importaria jurar, una i mil voltes. Tanmateix, si hagués de votar per un jurament tipogràfic en l’Assemblea Mundial dels Tipògrafs o, encara millor, al Judici Final dels Tipògrafs, per tindre així l’ocasió de saludar personalment tots els han sigut, són i seran talladors, cal·lígrafs, fontografistes, si jo pogués jurar juraria aquestes línies que el suís Josef Müller-Brockmann va escriure al seu Grid systems / Raster systeme, que vos reproduisc extractades i traduïdes. Es refereixen concretament a l’ús de retícules en el disseny, però em sembla que la declaració és extensible a la feina tipogràfica en general i, m’agosaria a dir, a qualsevol activitat humana. Allà va:

“L’ús de la retícula com a sistema ordenador és l’expressió d’una certa actitud mental en tant en quant demostra que el dissenyador concep el seu treball en termes alhora constructius i orientats cap al futur.
Això és l’expressió d’un ethos professional: el treball del dissenyador ha de tindre clarament la qualitat estètica, intel·ligible, objectiva i funcional del pensament matemàtic.
El seu treball ha d’ésser una contribució a la cultura de la qual ell mateix en forma part.
[…]
El disseny objectiu, compromés amb el bé comú, ben composat i refinat constitueix la base d’una conducta democràtica.
[…]
L’ús del sistema de retícula implica
la voluntat de sistematitzar, de clarificar
la voluntat de penetrar en l’essencial, de concentrar
la voluntat de cultivar l’objectivitat, en lloc de la subjectivitat
la voluntat de racionalitzar els procesos de producció creatius i estètics
la voluntat d’integrar elements de color, forma i materials
la voluntat d’adquirir un domini arquitectònic sobre la superfície i l’espai
la voluntat d’adoptar una actitud positiva que sempre mira endavant
el reconeixement de la importància de l’educació i l’efecte del treball planificat en un esperit constructiu i creatiu
[…]”

Josef Müller-Brockmann, Grid systems / Raster systeme, Sulgen/Zürich, Verlag Niggli AG, 1981, p. 10
Confie que la, potser, massa evident construcció paral·lelística no vos haurà decebut, a vosaltres, músics i poetes, ballarins i cantaors, avesats als vins més madurats, més ben escandits, als licors més dolços i als besos més lleus, de papallona, o als més tòrrids, de caragol, però des de Salvat-Papasseit sabem que l’avantguarda frega amb el folklore, i Müller-Brockmann forma part del grup de tipògrafs i dissenyadors suïssos que van conrear i continuar l’esperit de les avantguardes centre-europees en acabar la Guerra, com monjos medievals que preservaren la cultura europea.
Avui que el disseny en general i que les fatigues del tipògraf, més que pel compromís amb la humanitat, són conduïts pel compromís amb el client o amb el cap de torn, no vindria mal una germanor tipogràfica al voltant d’una paraula que ens recordara, com al començament, la dimensió ètica i política de tota feina.